vive y deja vivir

Andes

1–2 minuts

“No te sientas cordillera, pues en la vida rutera, aquel que se cree muy grande, se pone al lado de los Andes y es un enano cualquiera”

Atahualpa Yupanqui

M’agrada visitar zones de muntanya i la seva gent, en bicicleta o a peu, portant el mínim imprescindible.

Als Andes he trobat tot això i a més, un bon balanç entre trams solitaris per on pedalar o acampar, i pobles on hostatjar-me i alimentar, un balanç que permet viatjar lleuger i gaudir de la gent i els paisatges, del contacte humà i la solitud.

«Me interesa más la gente que habita el paisaje que el paisaje mismo»

Federico Garcia Lorca

El que per mi marca la diferència als Andes dels altres grans sistemes muntanyosos, és que aqui tenim un idioma comú, que permet enriquir enormement l’experiència humana, on cada interacció pot derivat fàcilment en una conversa enriquidora, en una amistat perdurable.

Al 2018, a Ecuador, vaig fer la meva primera ruta en bicicleta als Andes. A poc a poc, i sense ser-ne massa conscient, vaig anar cremant etapes.

A principis del 2024, vaig visualitzar mentalment els trams fets, una línia recorria els Andes de nord a sud sense continuïtat cronològica, de Colòmbia al sud del Perú, una linia que em marcava el cami cap al sud.

Crec que hi ha Andes per anys.

La serralada dels Andes travessa tota l’Amèrica del Sud per la banda del Pacífic. L’he visitat majoritàriament en bici, altres trams en bus o caminant: