Decidir en què invertir el temps no sempre és tan senzill com sembla. Aquest estiu volia tornar als Andes, i em rondava pel cap continuar la línia que havia deixat oberta l’any passat, quan vaig acabar la Perú Divide a Arequipa.

Mirant idees a bikepacking.com, una circular des d’Arequipa enllaçant trams de vàries de les rutes que tenen publicades a la zona seria senzilla de muntar. Però un «rau-rau» em vagava pel cap, mancava alguna cosa que em fes atractiva la idea.

Al mateix temps que hi donava voltes, prenia una decisió que feia anys estava pendent de prendre: al desembre aniré a la Puna de Catamarca, per a pedalar i intentar pujar algún cim de +6000, en la línia i inspiració dels Pikes i en Corax, un somni que fins fa ben poc, restava sòlidament al calaix dels somnis impossibles.

I amb la Puna a l’horitzó, un dia els astres es van alinear i tot es veia clar: si al desembre vull arrencar a la Puna, aquest estiu hi he d’arribar pedalant.

Així que la ruta pren forma: començar a Cuzco, travessar el Perú, entrar a Bolívia, creuar els salars, i arribar a Salta. Allà deixaré la bici fins al desembre. (Per logística i cost, començaré a Cuzco enlloc d’Arequipa.)

Això sí que m’atrau.

El resum del viatge

2750 km · 48 dies (5 de descans) · 25 nits de tenda · 0 punxades

Ruta a molta alçada, freda i sense pluja en aquesta època de l’any. Ruta que no baixa de 3000m fins als kilòmetres finals (i un coll a 5100, el punt més alt fins ara)
Menys desnivell que altres Andes, però amb un inici peruà que posa a lloc.
L’entrada a Bolívia, se’m va atravessar per plana. No m’ho esperava i no ho vaig agafar amb bona actitud. Ho vaig assimilar arribant a Sajama: els grans desnivells s’han acabat. A partir d’aquí, vaig gaudir non stop.
Paisatges immensos, termals que no perdono, i un salar d’Uyuni que és tot el que havia somiat.

L’he gaudit. Em sembla una molt bona ruta per travessar l’altiplà Bolivià i les zones properes.

PERÚ 720km

Aclimatar a Cuzco és un regal. Un llarg carril bici facilita la sortida, i de seguida el primer coll de +4000 per una pista tranquil·la. Zona habitada, gent amable. En dos dies arribo a Acomayo, on descanso a la Casona del Abuelo.

Asfalt fins a Pitumarca, i després pista plena de furgonetes de turistes cap a la muntanya de colors. Quan s’acaben, comença el silenci: primer coll de +5000, altiplà nevat fins a Pinhaya (nit a 4700 m). Un altre coll encara més alt, 5100 m, que se’ m’atravessa. Deu ser que vaig just d’aclimatació… Baixo cap a Corani i Macusani, on descanso una nit.

La vall de Patambuco m’agrada especialment: acollidora, viva. Un coll dur i preciós, i avall cap a les termals de CuyoCuyo, tranquil·les entre setmana. Em deixen acampar allà mateix.

Torno a pujar, molt, passant prop de La Rinconada (un dels pobles més alts del món a 5100m). Pistes llargues, dures i solitàries fins a Tilali, últim poble del Perú, sobre el Titicaca. Un tram variat, humà, representatiu. Quina manera més bonica de començar.

Segueixo un bon tros de la ruta de bikepaking Las 3 cordilleras.

BOLÍVIA 480 km

La frontera és mínima: un locala la plaça, un segell, un canvi de dòlars dolent a la de Bolivia. A Escoma, una família em convida a unes termals. Si me dices termales, yo lo dejo todo.

A Achacachi aconsegueixo canviar soles i dòlars en una polleria de la plaça. Entro a l’altiplà bolivià, m’allunyo de la cordillera principal per anar a buscar la línia de volcans que fa frontera amb xile. Dies de poc desnivell, de molt pedalar per pistes i carreteres que canvien contínuament de qualitat. Pobles petits i tranquils, on menjar calent i habituallament no està mai garantit. Dies on acampar pren sentit de necesitat. Y así pasan los días.

A prop de Sajama, els volcans nevats dominen l’horitzó, on les termales reapareixen per a ser gaudides. Gran nit a les termals de Manasaya, dia de descans als geysers, i última nit a Tambo Quemado, on carrego menjar per a quatre dies.

CHILE 220km

La Ruta de las Vicuñas és un regal: solitud, volcans, pistes rodadores i termals. El salar de Surire és l’estrella: dormir-hi a prop, veure els flamencs des de la tenda, i l’endemà pedalar fins a les termals de Pollenque. Allà, mentre m’estic a l’aigua calenta, un grup de flamencs aterra a pocs metres. Una estona que recordaré per sempre.

Quatre dies intensos. Segueixo aquí la ruta de las vicuñas de bikepaking

BOLÍVIA (de nou) — 640 km

Ruta solitària cap als salars. Primers tram sorrencs, empènyer la bici. primers trams sorrencs on cal empènyer la bici. Coipasa poble m’acull molt solitari (aigua, botiga i acampar a la plaça).

Creuar el salar de Coipasa és un somni: amb les vores amarades d’aigua, mirall immens per on pedalo, al centre un cruixir com de neu gelada. Espectacle somniat.

Acampo a tocar del salar d’Uyuni. L’endemà, el vorejo fins a Tahua, poble solitari amb bon allotjament i botigues. La sensació és de navegar per un mar gelat.

I arriba el plat fort: 85 km de salar pur, dinar a Incahuasi, i acampar al desert salat. Somni complert.

Un últim dia curt fins a Uyuni poble , parada i fonda a la Casa del Ciclista.

Des d’aquí, pistes solitàries, vent i pocs pobles fins a Tupiza, agradable i més baixa. Dutxa gloriosa a l’Hostal Valle Hermoso. Per una vall molt agradable arribo a la frontera.

Segueixo des de Uyuni a la frontera el camino del dragón de Monteadentro.

ARGENTINA — 700 km

A La Quiaca, com que vaig bé de temps, giro per la Ruta 40 per entrar a la Puna argentina. Sense presses, passo per: Laguna Pozuelos, Cañón Colorado, Valle de la Luna, Termals de Cornazuli, Coll preciós cap a Laguna Guayatayoc, Salar Grande del nord-oest, …

La zona és més habitada i amb més aigua del que imaginava. Cada dia trobo algun poble amb botiga i aigua; de tant en tant, allotjament.

Per gust, faig 8 dies seguits de tenda fins a San Antonio de los Cobres. D’aquí, l’asfalt em treu de la Puna i em deixa caure cap a Salta, gairebé 3000 metres més avall.

La bici es queda a Salta. La recuperaré al desembre. Però això ja és una altra història: la història de la Puna 6000.

Recursos

El track a Wikiloc

Les fotos a gfoto

Lectures que acompanyen

Llibres que ajuden a entendre el territori, aquest cop centrart en el tram Bolivià:

Coup, Linda Farthing, Thomas Becker
Si me permiten hablar, Moema Viezzer
Volvieron y son millones, Maria Lois
Cartas para comrender la historia de bolivia, Mariano Baptista
Bolivia at the crossroads, Soledad Valdivia
From Mountains to Morales, Jerome Stewart
Beyond the snows and the andes, Beatrice Brusic