Cordillera blanca Peruana

You could not direct the wind, but you could trim your sail so as to propel your vessel as you pleased, no matter which way the wind blew


Cora L. V. Hatch , 1859

3 setmanes al Perú en bicicleta, la volta al parc nacional del Huascarán, a la cordillera blanca. És època de pluja, i la pluja i les seves conseqüències han condicionat més del que m’imaginava la ruta. Anar-hi en època de pluja no va ser un problema a Ecuador, aquí no ho recomano.

Ruta molt bonica per pistes i carreteres de poc trànsit, molts pobles, molta gent amb la que xerrar, bon pa i formatge, molt caldo de gallina.

Cami de San Luis

Info

Tota la info a bikepacking.com, però la feina és dels Pikes, una parella que manté andesbybike.com amb un munt d’informació per a pedalar pels Andes.

Logística: A Perú hi ha busos desde quasi qualsevol lloc a Lima (cal saber desde on de Lima, doncs cada companyia tendeix a tenir la seva pròpia estació d’autobusos). Jo vaig fer servir Movilbus que té l’estació “a prop” de aeroport.

Allotjaments i menjar: opcions limitades, però excepte un parell de nits que vaig acampar, sempre vaig acabar trobant un hostal o algú que lloga habitacions (a vegades cal preguntar i preguntar).

La idea era fer un mix de la primera i la quarta…

  1. Northern Cordillera Blanca loop
  2. Huascaran circuit
  3. Huaraz to Huancayo
  4. Huaraz to Chosica

Al final, el que va ser és aquest track

El resum

El vol aterra a les 9 del vespre a Lima, taxi a la terminal on poc després de les 10, surt un bus cap a Caraz. Dormo, però crec he agafat un refredat. Desembalo i munto la bici, la manxa falla i hem costa inflar les rodes. Diumenge mercat a Caraz, esmorzo, compro pa i formatge. A pedalar. Etapa curta i bàsicament de baixada, calor, cañón del pato super estret i amb molts túnels, dino a Huallanca i a les dues emprenc els últims km fins al cruce de Yucamarca on hi ha allotjament i menjar.

Cañón del Pato

La manxa no infla, i en l’intent la roda de davant desinflada. Busco una vulcanizadora i inflo les rodes. Etapa dura. 50km i 2000 metres de desnivell, la meitat asfaltat. Encara no he agafat el ritme, i els últims km després de Yanac on dino, s’hem fan llargs. A Tarica, a 3400, tothom lloga habitacions i ven formatges. Una habitació, un formatge, un sol de Pa, sopar i bona nit. El refredat va a més.

Yanac

L’etapa més bonica fins ara. Dia rúfol. La carretera puja a 4200. Baixada a Pasacancha, on acaba l’asfalt i ja per pista, un puja i baixa molt habitat, aprofito les cases per aixoplugar-me dels xàfecs que van caient. Paro a Chinchobamba, poble agradable i tranquil, on acabo trobant al personatge que lloga habitacions. Comencem amb preu alt per l’estàndard (15) i m’acaba cobrant els 10 habituals i convidant al sopar. Li corresonc compartint generosament el formatge que porto.

Cafè a Pasacancha. Final de l’asfalt

900 metres fins al coll, bones vistes. Llarga i suau baixada hem deixa aviat a Pomabamba, trec diners, trobo una manxa i agafo dues nits a l’hostal (molt acollidor 25 soles), necesito descansar i millorar el refredat. Plou molt. Aquí es compta la intensitat de la pluja pel nombre de ponts que ha deixat fora de servei.

Pomabamba

Més recuperat arrenco de nou. Ha plogut molt, a la ruta que volia fer li falta un pont, així que he de tirar per la carretera (pista en diríem a casa). El fang és el protagonista. Jo i bici anem fins, però estic disfrutant. Esmorzar a Piscobamba, dinar a Llumpa arribo que ja fosqueja a San Luis. Etapa massa llarga, seria millor dormir a Piscobamba enlloc de Pomabamba, així aquesta etapa i anterior quedarien més equilibrades.

Dinar a Llumpa. A one-stop-shop

Avui toca remuntar 1200 metres seguits per una pista que pasa de fangosa a pedregosa. A dalt Páramo semblant al d’Ecuador (aquí en diuen Puna), poc abans del coll un llac amb un petit refugi on m’aixoplugo de l’únic xàfec intens de la jornada. Afortunat. El descens és també infinit. 30 km per una pista que de bona és va tornant cada cop més fangosa, i on hi ha molts més pobles i masos. A Huari, trobo el primer hostal amb wifi de la ruta (35 soles). Bonica etapa.

Al coll

Avui havia de ser etapa curta fins a Chavin. És tota asfaltada i només hi ha 500m de desnivell. A les 11 estic a Chavin. Aquí hi ha unes runes i un museu nacional de la cultura preincaica Chavin. Fa molta calor, opto pel museu. Continua el bon temps, així que després de la visita i un caldo de gallina continuo endavant. El següent coll són 1400m de desnivell i si en faig alguns avui, més tranquil demà. La tarda es agradable, i la vall molt xula, vaig fent fins als 4250m, on acampo no massa lluny d’una cabana de pastors. Demà queden només 300m de pujada 🙂

Camí de Chavin

Sorpresa: ha nevat aquesta nit! 300 metres de pujada. A dalt un altiplà que acaba en una pista privada d’una mina (“prohibido el paso”), pero no trobo els guardes fins al cap de 4 km, ja a la sortida de la zona. Xerrem una estona i confirmo ruta a seguir. Magnífica baixada per una vall preciosa plena de llogarrets de pastors. Passo 4 huaicos (esllavissades) que impedeixen la circulació de vehicles. La més fomuda és un de riu de fang, tipus blandiblu, flop… flop…, he de remuntar molt per un pendent herbós-fangós, feixuc i exposat per a passar-lo. Disfruto molt l’etapa, però arribo a La Unión bastant cansat mentalment. Plou molt, aquí la intensitat de la pluja es compta pel número de carreteres tallades pels huaicos.

A 4200, bon dia!

Etapa curta. El fred, l’aigua i els peus molls d’ahir m’han passat factura, i el malestar gripós torna a ser present. Decideixo canviar els plans inicials, i en comptes de seguir Andes enllà, decideixo anar cap a l’est, cap a la costa. Hi ha encara dos colls importants, però en ser una “carretera principal”, el risc dels huaicos hauria de ser menor. 20 km fins a Huallanca, molta aigua pertot. Faré dues nits de repòs, a veure si recupero. Poble miner. Plou. Ambient fred, humit i desagradable.

Plaza de Armas, Huallanca

No he fet net, però el dia s’aixeca clar. Tiro amunt, avui he d’arribar a la cota 4700. Només sortir trobo el primer huaico, es passa bé a peu i amb dificultat els 4×4. 4 km més endavant n’hi ha un altre, aquest s’ha endut un bon tram de carretera, i només és passable a peu remuntant amunt. Per sort , aquest és l’últim del dia. Bona visibilitat fins al coll, on comença una baixada llarga i còmoda. Poc després de dinar, trobo un petit prat on parar la tenda. Tarda agradable de repòs.

Punt més alt de la ruta

És desperta emboirat, la carretera remunta coll a 4300, on un llarg altiplà acaba a la laguna Conococha a uns 4100, abans de començar LA baixada fins a 700 metres a Chasquitambo, on dono per acabada la ruta, i on hem prenc uns dies de repòs calurosos abans de tornar cap a casa.

Els núvols que sempre amaguen la cordillera

El Menjar

Caldo de gallina

Caldo de gallina, patasca, lomito, caldo de cabeza, arroz con pollo, chicha, chicha morada, agua (infusió), pollo con chaufa, aeropuerto, pachamanca, sopa de morón, trucha frita, sudado de trucha, chicharrón de chancho, cancha, chochos, seco de cordero, estofado de pollo, pollo punto cuy, asado de lechón, lomo saltado, escabeche de pollo