Una trocha és una pista o carretera sense asfaltar. Colòmbia n’està ple, i això fa que sigui un terreny ideal per a fer una ruta de bikepacking.

He passat l’hivern a Colòmbia. Després de fer Ande(s) Colòmbia, unes setmanes de vacances i recupero la bicicleta on vaig acabar, i em poso a pedalar de nou.

A mí me interesa más la gente que habita el paisaje que el paisaje mismo

Federico García Lorca

Remirant les fotos de l’Ande(s) Colòmbia, i trobo a faltar els Colombians. Així que surto amb la idea de conèixer a les persones que habiten el paisatge.

La ruta

La part de Colòmbia que vaig recórrer és la dels Andes. A Colòmbia els Andes es trifurquen en les Cordilleras Oriental, Central i Occidental, amb cims que superen els 5000 metres i dividides per les valls del Magdalena i el Cauca, que flueixen a uns 200-300 metres. Això fa que passar d’una Cordillera a l’altre impliqui baixar i pujar molts metres.

Sumant les dues rutes a Colòmbia he fet en 8 setmanes uns 90.000 de desnivell positiu (en 2650 km pedalats). Mai havia fet tant desnivell.

Surto de Mogotes, baixo al Chicamocha i el remunto cap als Nevados del Cocuy, de Chita baixo als Llanos, d’on m’acosto a terra de Libertadores (Paya i Pisba) abans de retornar als Páramos a través d’una exigent pista que puja de Labranzagrande a Mongua.

La laguna de Tota i Iza són llocs molt bonics i mereixen el seu temps.
D’aquí creuo el nord de Cundinamarca cap a Occident, a travessar el riu Magdalena per Cambao.

Visito Armero abans de començar un tram que en 10 dies em portarà a donar la volta a 3 dels 6 Nevados de Colòmbia (Ruiz Santa Isabel i Tolima) abans de tornar a travessar el riu Magdalena i encarar la ruta cap a Bogotá.

Pedalar per conèixer

A Salinas de Mongua, un jove amb el qual vaig compartir una bona vesprada, em va preguntar que era més important per mi quan voltava pel món, el ciclisme o conèixer l’entorn.

I amb aquesta pregunta vaig veure clar com descriure allò que últimament busco en els viatges que faig en bicicleta:

Fer servir la bicicleta (carregant el mínim imprescindible) com a mitjà per a aproximar-se als habitants dels llocs que un visita.

Acabo la visita a Colòmbia amb uns 25 telèfons de colombians, amb la majoria dels quals he mantingut una activa comunicació via WhatsApp durant tota la pedalada.

A recordar

Un s’ha d’adaptar allà a on viatge, i no al revés.

A Colòmbia em va costar uns dies entendre que trobar bons llocs on acampar no és habitual, però trobar una habitació econòmica sí que ho és. Així que he dormit més en hotels que a la tenda, cosa poc habitual en mi.

De pobles propers en ruta, tinc preferències que no vull oblidar:

• Mogotes millor que San Gil
• Güican millor que el Cocuy
• Mongua millor que Monguí
• Murillo millor que Líbano

Les fotos

https://photos.app.goo.gl/WoAXNHbBy4Sgge338

El track

https://www.wikiloc.com/bikepacking-trails/trochas-colombianas-126783640

L’estat del WhatsApp

Com sempre que puc, comparteixo un el viatge via l’estat de whatsapp, i em guardo els textos per a recordar-ne alguns detalls que la memòria acaba oblidant:

• Torno a Mogotes.
  A recuperar vells coneguts, la bicicleta i arrencar l’última etapa de l’estada a Colòmbia.
• Matinal ciclista amb en Lito i l’Hugo,
  Esmorzar de forquilla a la cabaña d’en Victor, dinar a casa d’en Manuel, tragos i cerveses al bar de la Nancy i en Chucho.
  Arrenco amb bon peu la tercera part de l’estada a Colòmbia. GRÀCIES
• VíctorHugo, Mogotes
  Propietari d’una de les poques finques amb certificació orgànica de la zona.
  Encanta a amics I clients amb els seus asados.
• Chucho, Mogotes
  Amb la Nancy, regenten el millor bar cafeteria del poble.
  I no dubte en compartir el seu coneixement del lloc.
• Cañón del Chicamocha
  Recomanat diverses vegades.
  Calor intensa a la vista.
• Nubia i Silvestre, Covaria
  Una de les cinc famílies que viu en aquesta Vereda del fons del Chicamocha.
  Hospitalitat sense concessions.
• Cañón del Chicamocha.
  Matinar per gestionar la calor.
• 3000 m en 60k em deixen (rebentat) de nou prop dels Nevados.
• Durvan, Júlia, Camilo, Àngel / Güican
  Viuen en una vereda. Ella de quatre vaques i la producció de llana d’ovella. Ell instal·lant connexions a internet a la zona. Els dos nois, consumats ciclistes. Accepto la invitació de dinar i passar amb ells la tarda, en un dia que em prenc de descans.
• Torno la Páramo i pujo al cerro Mahoma (4090 m).
  Poc després, quan trobo aigua, acampo amb vista als Nevados.
  Cel estrellat en la nit més freda.
• De Páramo a Páramo passant per Chita, on faig uns tintos amb en César, ciclista que ja coneixia.
  Nit encara més freda, i més estrellada.
• Sonia i Bernardo / Chita
  El trobo en bici que ve de munyir les vaques. Insisteix que l’acompanyi fins a casa, on la Sònia insisteix en el fet que esmorzi amb ells.
• Del Páramo a los llanos
  Dels 3500 m als 300 m
  Del matí gebrat a la nit amb ventilador.
• Primer dia d’asfalt.
  Els primers 25 km amb la millor companyia.
  Plego aviat. Als Llanos fa molta calor.
• El dream team de los Llanos.
• Gorg impagable entre Morcotes i Paya.
  Vaig deixant enrere els Llanos, però la calor continua collant.
• De Labranzagrande, dos dies per una vall molt solitària per a recuperar el Páramo.
  La poca gent que trobo em fa xalar.
• De nou cap al páramo… Una família treballa al seu trapiche per a fer panela, mel de canya i guarapo (beguda fermentada de la mel). Per al consum propi. Jo observador d’excepció.
• Matinal de pesca amb en Gilberto, de Salinas de Mongua. 6 truites en menys de dues hores al río Crabo
• L’Alice, que fa un any va deixar Bogotá per aquest poble on no hi ha ni cobertura de mòbil, ens cuina les truites per esmorzar.
• Laguna Llanitos (3700 m)
  Páramo de Siscunsi.
• Laguna Tota (3000 m)
  El llac més gran de Colòmbia
  Dia pausat, volta del llac per una carretera preciosa.
• Trobo l’Omar i el seu fill venent mel a la plaça d’Iza. Amb el seu vell cotxe-botiga, ens arribem al millor forn de la zona, a Firavitoba.
  “Le gusta el buen pan? Tiene que probarlo”
• Etapa trencacames per un altiplà ondulat que no deixa de flirtejar amb els 3000 m.
• Jaime, Monasterio de la Candelaria
  Fa 2 mesos quan havia rebentat la coberta, em va recollir i dur a la cicleteria més propera.
  Avui l’he anat a visitar…
• M’ha dut a un taller familiar on fan ceràmica, un dels molts de la zona.
  I hem passat la tarda fent pastetes 😂
• Marisol i Camilo, Capellanía
  Ciclistes semiprofessionals d’MTB.
  M’acosto a la cicleteria a comprar lubricant per la cadena de la bici. Comencem a xerrar i acabem dinant a casa seva 😍
• Avui acabo a Carmen de Carupa, i el lloc més discret dels que em suggereixen per acampar, la plaça de toros 🤗
• ETAPÓN Pujar al páramo de Guarga sobre els 3500 i recorre’l per bones pistes, seguit de 2000 m de baixada fins a Pacho.
  Avui he xalat amb la bici.
• Segueixo, baixant, cap a l’oest,
  Etapa rodadora excepte els 7 km finals.
  Toca arrossegar la bici per superar 800 m. El primer hike-a-bike de la ruta.
• Dia d’humitat i xafogor tropical fins a Guaduas, on toca posar el 3r joc de pastilles.
• Team Colombia, 20 km fins a Chaguaní, on conviden a esmorzar.
  Segueixo fins al riu Magdalena, que separa les serralades central i oriental dels Andes, a només 250 m CALOR 🥵
• Javier, Cambao
  Tarda de cerveses amb el seu humor negre, que entre altres trapicheos, fa d’enterramorts, “esta tos la arreglo con 4 tablas y 36 puntillas”
• El 13 de novembre de 1985 una erupció del Nevado del Ruiz va destruir el poble d’Armero.
  La negligència i ineptitud de polítics i funcionaris responsables, va causar +20.000 víctimes mortals (en gran part evitables).
• Yolanda i Isidoro, Líbano
  Jubilats que surten 3 cops per setmana en bici. Coincidim fent una gaseosa en un bar, i acabem la resta de l’etapa junts, dinar inclòs, fins al seu poble.
• Segon dia pujant la carretera que volteja el nevado del Ruiz (de 250 m a 4125 m 🥴).
  Molt poc trocha, la majoria pavimentada. Avui acampo a 3800
• Les termales del Sifón.
  Un riu solitari d’aigua mooolt calenta.
  Així sí que m’agraden les termales
• Carlos (el tigre), Potosí
  Viu sol al páramo (de les vaques i fent de guia als Nevados)
  Molt fan de l’MTB (i de la meva bici quan la prova 🥰 )
• Primer dia que s’aixeca plovent
  Primer dia amb 8 km d’autopista
  Dia de molt cultiu d’eucaliptus
  Dia que acaba a la massa turística Salento
  Dia, que no ha estat el millor dia de la ruta
• Arrenco l’última setmana a Colòmbia amb 20 km de pujada al alto de la línea.
  Dia de palmeres de cera a pertot.
  I final del dia acampant a les termales de Machín.
• Marilyn i Carlos, Ibagué
  Fabricants de silenciadors amb els quals vaig coincidir fa una setmana; Avui m’acullen a casa seva per passar la nit. GRACIAS 😍
• Plantacions de cafè ocupen la major part de la Vall del riu La China.
  Acabo el dia a San Juan … de la China
• Torno a travessar el riu Magdalena, 50 km més amunt.
  En 10 dies he donat la volta als Nevados del Ruiz, Santa Isabel i Tolima (3 dels 6 que hi ha a Colòmbia).
• La pluja deixa la trocha curulla de fang que s’enganxa i bloqueja la cicla.
  Càrrega-la a l’esquena i endavant fins que acceptes la inutilitat de l’esforç.
  Només queda tornar a l’inici, netejar a fons la cicla i buscar una alternativa.
  L’etapa més dura 🥴
• Lucho, Facatativá
  Forner aficionat a la cicla.
  Pedalem junts les últimes 3 hores fins a Zipacón (2000 m per sobre d’on m’he despertat)
• Y al final llegó el final.
  3 mesos a Colòmbia liquidats.
  Demà cap a casa.
• MOLT content de la bici nova.
  En total, 8 setmanes pedalant on les cobertes tubeless ha estat l’únic que ha donat algun maldecap.
• Com al 30 de novembre la primera nit, passo l’última nit a casa de la Natalia i l’Omar.
  GRÀCIES PER TOT.
• ànima de rodamon