Els Pàramos de Colòmbia

La raó de venir ha estat el Pàramo, un ecosistema únic que només es troba a Colòmbia i Ecuador.

Amb una bicicleta ‘nova’, comprada a recircula de segona mà, buscaré passar per tots els Pàramos possibles entre Bogotà i els Nevados del Cucuy.

Colòmbia no té estacions tal i com les entenem a casa. A cada lloc, fa més o menys el mateix clima tot l’any. La diferència és la pluja. Al que en diuen estiu, no plou. Quan plou, és hivern.

i just un dels dos estius habituals coincideix en els.mesos que volia viatjar: Desembre, Gener i Febrer.

Aquesta primera ruta correspont als dies 2 a 22 de Desembre. De Cota (al costat de Bogotà) a Mogotes (al costat de San Gil).

Bàsicament he seguit, en sentit invers, dues de les rutes descrites a bikepacking.com:

A aquestes rutes li he afegit un enllaç de Cota a l’inici, algunes petites variacions i una circular desde Onzaga, recomanació recomanable d’uns ciclistes locals, per a veure un últim Pàramo.

Les lectures

  • Historia mínima de Colombia, Jorge Orlando Melo
  • Beyond Bogotá, Garry Leech
  • Marihuana boom, Lina Britto
  • There are no deaths here, Maria McFarland

El track

https://wikiloc.com/rutes-bikepacking/andescolombia-els-paramos-de-bogota-al-cocuy-121770451

Les fotos

https://photos.app.goo.gl/pw3pU1x8MS7E9sQE7

L’estat del WhatsApp

Bici ‘nova’ afinada a recircula.
Apunt per #Ande(s)Colombia!

Listos para el abordaje 🙃😜

Dues nits a casa de la Natàlia i l’Omar. Hospitalitat #warmshower per a aclimatar a l’alçada i al canvi horari.
Gràcies per tant 😘

Primer día de bici, primer dia al pàramo.
Altos de Yerbabuena, de los estados i
del Pàramo, on faig nit.

Dissabte tarda, explota la coberta

Estic de sort:
Ha passaat a 5 minuts d’un poble.
Al poble hi ha un taller de bicicletes.
Està obert, no tenen feina…. i tenen una coberta 27.5×2.00
En una hora torno a pedalar 🤗

El terreny no donen treva.
Avui coll de 1800 de desnivell, que he fet més per cap que per cames.
Rebentat, acampo i dormo 11 hores 💪

I al quart dia, un hostal.
Lenguazaque n’està ple.
A la tarda primera pluja, que augmenta encara més humit.

Per fi, un dia de xalar.
El Pàramo de Rabanal és tal i com m’agada el Pàramo, la raó de venir a Colòmbia.
Acabo el dia acampant dins un cobert abandonat escapant d’un xàfec intens.

Ahir, amb l’esperit a tope, vaig avançar fins que punxo per segon cop la roda del darrere… poc després d’arrencar de nou, la coberta surt de lloc i la llanta la talla. 2a coberta destrossada en 5 dies, les 2 primeres que destrosso en ma vida 🤷🤔👏👏alguna cosa se m’escapa de la bici nova…

Villa de Leyva. Festival de las luces.
Concurs de focs i concerts.
Final del primer tram de la ruta.
Parada i fonda (càmping) x 2 dies.
Coberta nova, de nou en tubeless

Surto tard, per una polsosa carretera que poc a poc es va quedant sense tràfic. Al final, agradable baixada cap a una planúria on, sota l’amenaça de tormenta, accepto l’oferiment de dormir al pavelló del poble. La Palma.

De nou cap al páramo. Dia de sol que acaba com va essent la tònica…. Amb núvols que amenacen tempesta, que avui si, m’han deixat xop (dins el sac entro lentament en calor.).
Demà tocarà assecar material.

El Pàramo es un ecosistema on sòl i vegetació retenen l’aigua de pluja i de les boires, i la drenen poc a poc aigües avall. Els frailejones en són la imatge. Segon dia de Colls infinits.

En 3 dies he fet dos colls a 3800 (desde 1900 i 2200): el Pàramo de Buenos Aires I el de San José. GRAN descens a Belén i tarda de sol, calor i recuperació a Paz de Río, on faig nit.

Cementiri per a futboleros
Jerico, poble miner, 3000msnm

A quasi cada poble hi ha un restaurant de cuina senzilla i assequible on serveixen esmorzars i dinars. Per sopar costa més: arepas, empanadas o dolços de panadería solen ser les alternatives.

El coll més alt de la ruta, a 4100, dóna entrada a el Cocuy.
O com diuen aquí, amb un suspir …. Los nevados!

Els u’wa, poble amerindi de la serra del Cucuy. Parlen el Uw’ajca i una mica de castellà. I aquests dos m’han convidat a una segona birra per a trencar el gel i començar a xerrar (i seguir bevent).

Després d’una nit de festa a Cucuy, dues hores de bici i de de nou a Guican, on sé on puc passar el dia fent el gos tot contemplant les muntanyes.

#guicanmolamesquecucuy

Avui fa un any que va morir el pare.
Entre muntanyes et recordo i t’imagino.

Finalment marxo de Güican.
Enamorat de la seva gent.
Demà mateix i tornaria.
Dos germants m’escorten 20km.

Després d’un asado per dinar i una parranda vespertina,
ETAPÓN de La Uvita a Onzaga 💪💪💪

Recomanada per un ciclista local, circular desde Onzaga, per a veure encara un últim Páramo..

Colombia no té estacions.
Estiu i hivern parlen d’època de no pluja i de pluja.
A cada alçada, un clima i una vegetació.

Hem torno a sentir acollit, ara a Mogotes.
Al vespre hem porten a visitar un dels Trapiche del poble.
De la canya de sucre a la panela.

Final de la ruta 😄
21 dies (19 pedalant, 2 de descans)
10 nits en tenda, 10 d’hotel.
950 km 32.000m
390€ (310 despeses corrents – 80 per 4 neumàtics 😭)

Ho celebrem amb un asado ‘donde Margarita’.
Regal impagable dels calvos de Mogotes.

<<< >>>