Puna 6000

,
15–22 minuts

50 dies a la Puna: en bicicleta de San Antonio de los Cobres fins a Villa Unión, i caminant fins als cims dels volcans Antofalla i Ojos del Salado. Una primera immersió en un desert d’altura que feia anys que vivia al calaix dels somnis impossibles. Un lloc que no es pot començar a entendre fins que hi ets.

La Puna

“La Puna es un desierto de altura en el norte de Chile y Argentina, donde se encuentran la mayoría de las cumbres más altas de América”

“La Puna, el gran desierto lunar cálido y frío, más que un lugar geográfico, es una experiencia”

“A la Puna se la ama o se la odia en el mismo instante en que se la conoce”

“Quien no conoce la vastedad del silencio y la soledad de la Puna, nunca podrá conmoverse”

Paraules d’en Harriet & Neil Pike, Corax, Hèctor Tizón, EstiloAndino..

Inspiració

In short: cycling to, then climbing, nine 6400m+ peaks on the Puna.

Així comença l’entrada al blog de Pike’s Puna nine biking volcanoes (la pàgina no sempre funciona). Quan fa anys vaig llegir el post, va anar directe al calaix dels somnis impossibles.

Uns anys després vaig veure el vídeo de la Ruta de los Seis Miles de Iohan Gueorguiev. Vaig afegir-lo al mateix calaix dels somnis impossibles.

Els seus dies, textos, fotos i vídeos, són la base des d’on he anat imaginant la meva primera visita a la Puna.

El mapa mental

Amb els anys, la informació sobre la zona ha crescut molt. També la meva experiència viatjant en bici. Arriba un moment en què el somni deixa de ser “impossible” i toca posar data.

Uns 2 mesos, 4 trams entre avituallaments, bici i muntanes aprop:

  1. En bici de Salta a Antofagasta, cims a prop: Llullailaco i Antofalla
  2. En bici d’Antofagasta a Fiambala, cims a prop: Condor i Incahuasi.
  3. Travessa circular tota caminant, cims de la zona: Nacimiento, Walter Perck i Ojos del Salado
  4. En bici de Fiambala a Copiapó (a Xile), cims a prop: Pissis, Bonete Chico i Veladero

Una ruta exigent i solitària, que imagino més dura mentalment que físicament: molts dies entre avituallaments, trams on calen 10–12 litres d’aigua, vent, sorra, pistes que es desfan. El meu concepte de “viatjar lleuger” s’ha hagut de reinterpretar a fons.

Les 6 primeres setmanes les comparteixo amb en Ramon. Sol, no m’hauria vist capaç d’arrencar. La idea: fer a fons el primer i tercer tram (aclimatació i Ojos del Salado, la cirera del pastís d’en Ramon), i adaptar el segon als dies que quedin. Després, segons com arribés, decidir si seguir sol cap a la zona del Pissis.

Bonus track mental: algun dia, per Xile, acostar-me als camps base dels Tres Cruces i el Muerto.

La ruta realitzada

A Salta recupero la bici que havia deixat a casa d’en Juan a l’agost. Ell serà el nostre àngel de la guarda a la Puna: coneixement, contactes, afecte. Sense ell, aquest viatge no hauria estat el mateix. Gràcies.

1ª etapa:

De Cobres a Antofalla via Tolar Grande, estación Caipe i Mina la Casualidad, pujant després a peu al Volcan Antofalla (autoestop pels km finals fins al Salar Archibarca i camp base antofalla i des de archibarca a Antofalla Poble baixant de cim.

Menjar per a 8 dies des de Tolar Grande.

Per al cim, a la camioneta que ens puja a salar archibarca, ens diuen que no hi ha neu/aigua a la muntanya. Ens acompanyen a la única surgència de la zona, on carreguem 12 litres cadascú, i ens pujen a 4750m. L’endemà fem camp alçada a 5400, i dia següent, 22 de dsembre: cim al Volcan Antofalla de 6440m (el meu primer 6000), baixar a recuperar les bicis, pedalar fins a archibarca, i autoestop fins a Antofalla poble, el mateix dia de cim!.

2ª etapa

Lloguem furgoneta que ens deixa a la base del volcan Peinado. 45 km molt durs, els més durs de tota la ruta, fins la carretera del paso San Francisco, a l’alçada de las Grutas, d’aquí asfalt fins a Fiambala. 5 dies.

Desde Tolar, varem contactar amb l’allotjament d’Antofalla, que ens va aconseguir menjar per a aquesta segona part, fent innecesari desviar-se fins a Antofagasta com havíem previst.

3ª etapa

11 dies d’activitat caminant des de Quemadito a camp base arenal, fer cim a l’Ojos del Salado, i retorn.

Motxilles moooolt pesades, en l’etapa d’aproximació i aclimatació, amb menjar per 12 dies, fem nits a chorrillo, aguas calientes, aguas de vicuña x2, arenal arrieros x2 i arenal 4×4.

En l’etapa de cim, una nit a 5900, i cim el dia següent a l’Ojos del Salado 6893m (2a muntanya més alta d’Amèrica) i retorn a camp base arenal 4×4.

En 2 dies més (nit a aguas calientes), som de nou a la carreteta (refugio N3). Tram molt solitari, en 11 dies ens creuem només 2 grups que pujen (els dies 5 i 10 de l’etapa).

4ª etapa

Ja sol sense en Ramon, i seguint la seismiles sur, de Fiambala a balcón del Psissis i Barranca Blanca (carretera al paso Pircas Negras, frontera tancada que obliga a canviar de plans i seguir per la banda argentina).

Tiro avall i esprés de la laguna Brava, deixo el track de la seismiles i faig cap a Vinchinas. Un últim matí de bici per asfalt, fins a Villa Unión, on comença el viatge en autobusos cap a Chillan, a Chile.

9 dies.

Al final han sortit 21 dies de pedalar uns 1100km, 13 dies de caminar per a fer dos cims, més els dies de repòs i esperes obligades a l’inici i entre les etapes. Un total de 50 dies a la Puna.

El fantasma d’en Fabian

Un dels regals de la Puna ha estat conèixer en Fabian. Ens creuem més d’un cop, en llocs i moments que semblen casuals. D’aquells personatges que el destí et posa al camí i penses que per alguna cosa serà.

Poques setmanes després de marxar de la Puna, m’enviava un emotiu text sobre la seva experiència, on parla de la Pachamama, que cuida però aplica la seva llei a la Puna, el Pissis com a somni i balcó únic de la Puna, la gent trobada pel camí, amics nous, nits compartides…

Enmig de tot això, apareix “el fantasma Oriol”, un català en bici que es passeja per la Puna amb bici i massa somnis al cap. Ens retrobem varies vegades, i en Fabian ho explica amb un afecte i una sornegueria ‘britànica’ que m’agrada. Llegint-lo, creix la sensació de que vull compartir Puna amb ell, que la Puna ha volgut que ens trobèssim per a compartir-hi temps.

Uns dies després, vaig proposar a en Fabian compartir un Llullaillaco, aclimatant a Estación Caipe. Tenim un somni compartit pendent de fer realitat. O com diu en Fabian, ‘finalmente y como los sueños no tienen pausa, …»

Reflexions

La Puna en bicicleta és dura.

La manca d’aigua, sobretot al principi, fa que la bici acabi pesant molt. Les pistes sorrenques converteixen l’arrossegar-la en un suplici. No és el meu terreny ideal per gaudir de la bici, però necessitava venir-hi. La Puna és un lloc molt especial.

Per fer-la assumible:

  • Planifiquem etapes de 8–12 dies entre aprovisionaments.
  • Evitem algunes parts més dures de pista fent autoestop en dues ocasions i llogant una camioneta amb conductor en una altra.

Així, acabem gaudint de la Puna i fem dos 6.000: Volcà Antofalla (6.440 m) i Ojos del Salado (6.893 m).

  • Feia molts anys que tenia aquesta zona al radar. Estic content de l’experiència, de la bici i dels cims.
  • Cal venir-hi amb temps. La Puna no accepta la pressa. Els contratemps poden ser llargs de resoldre. L’aclimatació s’ha de fer amb calma.
  • Paisatgísticament és única.
  • Fer-la en bici pot ser molt dur. Tal com l’hem fet, em sembla raonable i gaudible: 8–10 dies de menjar màxim, 10 litres d’aigua de capacitat (més per als trams caminant que per als de bici).

Bicicleta + muntanya: el pes dels somnis

Sobre el paper, combinar bicicleta i muntanya sona molt bé. Té un punt romàntic: arribar als camps base pedalant sona molt bé.

A la pràctica, vol dir que cal carregar molt de material a la bicicleta. La bici acaba pesant molt i pot convertir-se en un suplici des del primer dia. Crec que a la pròxima, buscaré regions i muntayes on no calgui carregar res més del que ja porto quan vaig en bici.

La Puna va ser benevolent amb nosaltres: cel serè, cap tempesta i pocs dies de vent. Això va permetre fer la ruta en bici i, sobretot, els dos cims.

Gràcies, Pachamama.

Material d’alçada que portava:

  • Una capa extra completa d’abric
  • Pals de caminar
  • Piolet i grampons
  • Sabates altes de trailrunning (per pedalar, caminar i posar grampons), un número més per al mitjó extra.

No vam fer servir ni piolet ni grampons. De fet, no vam trepitjar neu. Sis setmanes arrossegant piolet i grampons per un paisatge desèrtic.

Si tornés a la Puna, no agafaria piolet ni grampons. Confiaria en finestres de bon temps per als dies de cim, o renunciaria. Portar molt més material per a tant poc ús, no m’interessa. És un suplici.

Recursos

Les fotos a gfotos

El track a wikiloc

Lectures

  • Memorial de la Puna, Héctor Tizón
  • +6500 una forma de dimensionar los Andes, Dario Bracali
  • Alta Catamarca, Guillermo Almaraz
  • Cuencas de la Puna, Ma Victoria Dente y Santiago Martinez
  • Come Caballos, Jaime Suárez
  • Habitar el desierto, Héctor Morales
  • En las montañas de Atacama, Witold H. Paryski
  • Nevado Pissis, Guillermo. Almaraz
  • La Puna Argentina, Fundación Miguel Lillo
  • Walther Penck, Sus Diarios de investigaciones y viajes a la Cordillera de los Andes, Enrique Funk

Info-links

Molta gent ha documentat les rutes a la zona (gràcies a tots per tant).

Aquí els enllaços rellevants que més hem fet servir, o que vull guardar er a próximes visites:

Links a tracks de bici

Links a tracks/Info de cims

(alçades tretes d’estiloandino)