Atravessar el Perú en bicicleta des de Cajamarca a Arequipa seguint la serralada dels Andes. Aquest és el pla per a juliol i agost del 2024. I si no funciona, en buscaré un altre.
Introducció
Travessar el Perú de nord a sud feia temps que estava al calaix de les idees. Cicloturistes que admiro posen els Andes peruans molt amunt en la seva llista de destins preferits.
S’hi ha d’anar en la finestra de bon temps de juny-agost. Quan fa uns anys vaig fer la volta a la cordillera blanca, vaig entendre via experiència, que pedalar pel Perú en època de pluja, no m’agrada.
Aquest any els astres s’han alineat, i la finestra lliure d’estiu ha estat prou generosa per a poder dedicar dos mesos complerts al Perú.
Com tantes altres vegades, parteixo dels tracs creats per altres. En aquest cas principalment de bikepacking.com i la font inesgotable d’idees a Amèrica del sud de la parella Pikes, a andesbybike.com: Dirt Road Peru + Peru Great Divide + Cones and Canyons. Una gent que ha documentat molt bé la ruta… highlux.
He anotat alternatives i variants i, com sempre, la ment oberta per a modificar el que calgui en funció del què em trobi, com em trobi i el temps que em trobi.
Equipat pel fred
Aquesta ruta circula per cotes altes. Molt altes. I vaig a l’hivern, quan hi ha cels més clars i menys pluja, quan fa més fred. Les nits sota zero no són excepció: són la norma. Així que hi vaig més carregat del que és habitual: sac d’hivern, més capa tèrmica, un aïllant reforçat amb manta d’emergència…
Tot ocupa més. Ho compenso amb bosses més grans al manillar ia sota del seient. La resta, el de sempre: senzill i funcional.
Lectura
La història recent del Perú, explicada i sentida des de punts de vista diferents, és on he focalitzat la lectura en aquest viatge,
«Empóllate la historia: Viajar desconociendo la historia de una región te incapacita para entender los «porqués» de las cosas y las personas»
Devla Murphy
- La guerra senderista Hablan los enemigos, Antonio Zapata
- Muerte en el Pentagonito, Ricardo Uceda
- La cuarta espada, Santiago Roncagliolo
- La distancia que nos separa, Renato Cisneros
- Memorias de un soldado, Lurgio Gavilán
- Los rendidos. Sobre el don de perdonar, José Carlos Agüero
- La hora azul, Alonso Cueto
- Abril Rojo, Santiago Roncagliolo
A més, he llegit i gaudit:
- De dónde venimos los cholos, Marco Avilés
- Nueve lunas, Gabriela Wiener
- Contarlo todo, Jeremías Gamboa
- Francisco Pizarro, una nueva visión de la conquista del Perú, Esteban Mira Caballos
- Mercury, mining and empire, Nicolas A. Robins
- History of the Conquest of Peru, William Hickling Prescott
- Lituma de los Andes, Vargas Llos
- Eight feet in the andes, Devla Murphy
- Cut Stones and Crossroads, Ronald Wright
Llegir, com viatjar, és una manera agradable de passar el temps.
Apunts de viatge
Una ruta MOLT xula i completa: el paissatge, la gent, l’alçada, la solitud, els infinits llocs on acampar, la facilitat de trobar menjar calent, la poca aigua que cal carregar.
Divideixo la ruta en 3 trams d’uns 1000km, per a digerir-la millor i gaudir-la més:
- 19 dies fins a Oyon (1000km)
- 18 dies fins a VilcasHuaman (1000 km)
- 18 dies fins a Arequipa (1000 km)
Aterro després de més de 30 hores de viatge desde Girona. Dos dies a casa de la Katia per adaptar-se al nou fus horari i a l’alçada. Començament suau amb recuperació a Cajabamba. Primers trams a 4000m. Adaptar-se al ritme dels Andes Peruans.
Els següents dies, Payasca, descens a només 500m i pujada per Canyon del Pato.
Cordillera Blanca
Li havia donat la volta fa uns anys, en època de pluja. Núvols i fang és tot el que vaig veure.
Ara la travesso 3 cops per a contemplar-ne els nevados: portichuelo, punta olímpica i Pastori. Dur i espectacular. Molt bon record de Yanama, un poble on m’agradaria tornar-hi. En surto en un llarg descens asfaltat fins a Huallanca.
Cordillera Huayhuash
Diuen que és un dels trekkings més bonics. En segueixo un tros durant 4 dies. Més pel camí dels arrieros que el dels caminaires. Més d’arrossegar la bici que de pedalar.
Disfruto i pateixo. M’agrada veure la dinàmica dels grups organitzats. M’agafen ganes de venir a fer el trek complert. Els camps molt ben situats, les termales de Goñog un 10. En surto per un últim coll i descens a Oyon, poble miner.
Rumb a Huancavelica
Un parell de colls brutals et posen a lloc. Dos dies de mooolts metres. El primer es passa a 4900, per una mina. Fàcil i ben organitzat. Al final de la baixada unes termales on recuperar-se. Hi ha restaurant i em deixen plantar la tenda, així que al matí repeteixo.
El segon coll és encara més llarg. Altre cop dormo al fons de la vall, sota un cobert a la plaça de toros de Vichaycocha.
El següent coll et puja a la Puna, i t’hi manté un parell de dies. Faig un tram de carretera asfaltada que treu encant al tram. Acampo amb dos holandesos, amb els que compartirem uns dies de ruta.
La sortida de la Puna es baixant cap a la carretera central. 20 km de baixada amb un tràfec intens. Dormir per necessitat en un hostal de carretera a Chicla. Sort del bon restaurant. El segon coll se’ns fa molt llarg. A 4915m, el més alt fet mai pels 3. Al punt baix trobem un lloc molt agradable per acampar.
Segueixen uns dels dies més bonics de pedalar, fent nit a Tanta i Vitis. De Laraos hi ha un tram d’uns 100km sense cap població. Crec que trobo una bon cadència del ritme acampant a la laguna Yara Huanca i la Nahuincocha. D’aquí arribo a dinar aviat a Acobambilla i faig un últim coll fins a Viñas.
D’aquí només queda un dia, i un coll que se’m fa dur, fins a Huancavelica, la primera població gran desde Huaraz. Faig un dia de descans, de bon i molt menjar, de repassar els frens de la bici.
Cap a Vilcas Huamán
El primer coll és llarg. Em noto amb poca energia. Paro a Pucapampa. Hi ha un Tambo, però està tancat. M’acull a casa seva el venedor de gasolina (a pensió completa em convida).
L’endemà faig els 4 colls solitaris fins a Licapa. El segon té quasi tota la pujada de hike a bike. A dalt del quart, hi ha un tram curt de camp a través. La baixada final és tota asfaltada. Licapa té un hospedaje que trobo tancat. Dormo a la plaça. L’endemà un primer coll asfaltat, un segon a 4950 que disfruto. Baixada infinita a Tanta, on dormo a l’hostal de la plaça.
A Totos, on esmorzo, els locals insisteixen en que vagi a Huertahuashi per Chuimay enlloc de seguir el track. Em convencen. Cap problema. Un últim pas +4000 i descens a un Chuschi en festes. Poc abans de Pomabamba trobo l’asfalt. Cangallo no m’agrada, així que faig un últim esforç i dormo al cobert del mercat de Putica. D’aquí, un dia ràpid fins a VilcasHuaman, en festes. Dia de descans
Santa Rosa
Baixada dura a creuar el río Pampas. Carrego 4.5 litres d’aigua per la pujada. Dia i mig pujant. Rampes dures. La part alta m’agrada. Còmode descens cap a Autama i Ayapampa. Un últim coll, i descens molt ràpid cap a Santa Rosa (últims 30km asfalt). Final de la Perú divide
Cañón del Cotahuasi
Tot el camí fins a Antabamba està asfaltat. Hi ha 100 km fins al següent poble (Huancuyo i Culipampa a 7 km de distància), restaurants i botigues a ambdós llocs. Jo vaig escollir el segon, ja que al primer els restaurants estaven tancats.A banda d’algunes seccions rocoses als primers 20 km, la carretera és bona, amb només alguns trams curts amb pendent fort.
Després de Culipampa, a un punt més alt, agafes a la dreta en una carretera més petita: 20 km de pista dolenta, encara que és en baixada, es triga una bona estona a recórrer-la. Seguit de 14 km més amb algun tros de «hike a bike», fins arribar a la carretera principal de Cotahuasi (poble a 79 km de distància).
Trobo una petita botiga a Chulca. Puyca té tots els serveis (trobo la carretera tancada des d’aquí fins a Alca; el desviament és de 25 km amb +800 m de desnivell). Des d’Alca és fàcil arribar a Cotahuasi (només 3 km després d’Alca, bons banys termals on aprofito per netejar-me profundament… Luicho).
Final a Arequipa
El gran port sortint de Cotahuasi està totalment asfaltat. No hi ha botigues fins a Mauca Llacta (difícil trobar-la sense preguntar i preguntar). No faig el pas de 5200 cap a la mina, sinó que m’en vaig per Orcopampa i Tolconi (un bon recorregut seguint un riu tranquil, banys termals 7 km després d’Orcopampa). Gran bungalow amb banyera i aigua calenta abundant dels banys termals.Gra lloc per a prendre’s un dia de descans.
Des dels banys termals un altiplà secarral (aigua escassa). Tolconi, Caylloma i Sibayo/Callalli poden servir com a pobles on parar a passar la nit (tots tenen hospedatge, restaurants i botigues).Des de Callalli a Cañahuas vaig trobar només una font d’aigua i un restaurant un cop a la carretera principal (15 km des de Cañahuas).A Cañahuas (no és un poble, només botigues en un peatge de carretera) vaig omplir menjar i AIGUA, per al meu intent de pujar al volcà Chanchi, abans de baixar a Arequipa.
Però el.cos tenia altres prioritats. A la nit vaig vomitar i diarrea a causa d’alguna cosa que vaig menjar el dia anterior, del cansament, les ganes d’acabr, o d’una mica de tot.plegat. Passo un dia extra estirat a la tenda, a 1 km del ‘poble’, però necessito més temps per recuperar-me i em sentia deshidratat.
Així que tiro cap a Arequipa sense ni intentar l’ascenció, amb 35 km de baixada al final.
En 8 setmanes, els únics gringos que he vist eren ciclistes. A Arequipa n’hi ha centenars, cap amb bicicleta. Ciutat bonica, agradable i molt turística. Ni tan mal per a passar els dies que sobraven abans d’emprendre el vol cap a casa.
Reflexió global
El meu Perú Divide, de Cajamarca a Arequipam’ha encantat.
- El Perú no és només una ruta: És un ritme. Un país que et posa a lloc, que t’obliga a anar lent, a respirar més profund, a mirar més atentament. Un lloc on la bici és excusa i companyia per a recòrrer els andes.
Recursos
Les fotos a gfotos
El track a wikiloc
El resum diari
El pensament quasi diari que vaig compartir amb familia, amics i coneguts via whatsapp.
- 30 hores non-stop de Girona a Cajamarca (via Barcelona, Bogotà i Lima).
- 48 hores a Cajamarca per ajustar el cos a l’alçada i al fus horari. Gràcies per acollir-me, Katia
- M’agraden els primers dies de ruta: adaptar-se al ritme del país, horaris, hores de llum, clima, què menjar, on dormir, preus, camins i paisatges… Anar reubicant el material, afinant la bici, agafant to muscular…
- Primers km per sobre de 4000 m.
- De casualitat dinem plegats poc abans d’acabar l’etapa a Caraz. Quan li dic que demà m’acostaré en bus a Huaraz a comprar un parell de càmeres i una manxa que substituirà la que m’he carregat, em fa pujar al camió i em deixa directament a Huaraz. Yo para ser feliz quiero un camión. GRÀCIES ORLANDO
- Cordillera Blanca, llum i paisatges. Quan fa 5 anys li vaig donar la volta, només vaig veure núvols i fang.
- Arribant a 4700 m, tens dues opcions: pujar fins al coll a 4900 per la carretera vella o creuar-lo pel túnel. L’aiguaneu que comença a caure em fa decidir per la via ràpida. Pluja amb fred és el que més detesto. Però avui és el que hi ha en el llarg descens
- Dia tranquil de transició. Seguint el Callejón de Huaylas, passo per Huaraz, la capital, canvio dòlars i continuo uns 25 km més. Tot apunt per al tercer i últim coll a la Cordillera Blanca.
- Probablement el coll més bonic fet fins ara. Una pista de gradient suau, solitària i amb força nevats al voltant. L’estrella del dia és la Puya Raimondi, una planta que floreix molt de tant en tant.
- De Huallanca a Oyon. 4 dies per travessar la Cordillera Huayhuash. Tant bonic com dur. Més arrossegar que pedalar. El millor de Huayhuash: les vistes, les ganes de tornar-hi a fer el trek complet i el dia de descans a les termals de Guñog, piscines calentes a 4350 m.
- 5 hores amunt, patint per si els de la mina del coll et deixaran creuar-la. I no només et deixen, et conviden a dinar.
- 1700 metres més avall, trobes unes noves termals, i saps que aquí s’acaba el pedalar per avui.
- Després d’esmorzar, comprar dinar i xerrar una bona estona, toca afrontar l’abra (coll) del dia, el Chucopampa, el més solitari fins ara.
- La Puna: Alti(no)plans per sobre de 4500 m El silenci
- Yantac, a 4600 m, 15 nens a l’escola, 1 restaurant i 1 hivernacle comunitari.
- Abra Ushuayca 4915 m. El punt més alt on he arribat mai en bici. De moment
- Cims nevats, llacs i terres de mil colors. El paisatge habitual per on em toca pedalar. Ni tan mal.
- Tarda de bugada, manteniment de la bici i descans a Tanta.
- Aquest matí arrenco sol, després de pedalar 3 dies amb la Sara i en Gwenaël, que fa un any van començar a pedalar al Canadà. I will miss you
- Caldo de gallina: L’esmorzar més nutritiu i habitual.
- Segona tarda seguida de descans, avui a Vitis. A ‘només’ 3600 m
- 2 dies a la Puna per pistes molt solitàries. 120 km sense pobles, uns (pocs) pastors, i no més de 10 vehicles.
- 2 dies més, 2 colls, i arribo cansat a Huancavelica. La població més gran dels últims 700 km (taller de bicis, caixer automàtic i més opcions de restaurants).
- Per Huancavelica vaig passar-hi el 2018, quan de Lima m’acostava a l’Amazones per baixar-lo fins a la desembocadura… I ja fa 6 anys
- Huancavelica va ser fundada pels espanyols. El mercuri que s’extreia de la mina Santa Bárbara era bàsic per a poder extreure la plata del Cerro Potosí, que traslladaven en caravanes de llamea a 1700 km (l’alternativa era portar el mercuri des d’Espanya). La mina es va tancar definitivament fa uns 50 anys. Huancavelica continua aquí.
- Caravanes de llames per anar a buscar blat de moro per a una remota comunitat.
- Vaig trobant-li el gust i el ritme a fer colls d’alçada. En els últims dies n’he fet bastants… El més alt fins ara, 4980 m.
- A la Puna, a penes viuen uns pocs pastors d’alpaques i llames i les seves cosines lliures, vicunyes i guanacos.
- Estaré uns dies seguint el curs del riu Pampa, un continu puja i baixa entre 3 i 4000 m per evitar els congostos més estrets.
- El departament d’Ayacucho, per on pedalo, va ser escenari els anys 80/90 de la guerra entre Sendero Luminoso, la policia i l’exèrcit. Uns 60.000 morts. Ha estat el tema principal de lectura d’aquest viatge.
- I alguns altres llibres també recomanables. Llegir, com viatjar, és una manera agradable de passar el temps.
- Vilcas Huamán venia marcat al mapa desde casa. Aquí acaba la segona de les tres parts en què vaig dividir la ruta.
- I celebren el Vilca Raymi aquest cap de setmana: fira agrícola, ramadera i gastronòmica.
- Bon lloc per descansar, gaudint de l’assaig general de l’escenificació (en quechua) de la victòria inca sobre els chankas que faran demà.
- Ahir vaig deixar la festa aviat. 28 de juliol, 200è aniversari de la independència del Perú. Banderes a tot arreu. Nacionalisme com a tot arreu.
- Al punt alt de l’etapa, comparteixo segon esmorzar amb dues germanes que esperen transport. A mi només em queda baixar a creuar el riu, 1700 m més avall, i remuntar per l’altre vessant.
- Al fons, compro xirimoies que cultiven, i em conviden a un plat de chicharrón. Bany al riu mentre espero que baixi la calor.
- Pocs km després d’arrencar el dia, trobo Chalcos de festa. M’ofereixen esmorzar i chicha de jora, mentre fan el baile de las tijeras.
- De bici, un dels dies més durs, pendents sovint impossibles. Acampo entre blocs de granit, prop del coll, a 4300 m.
- La frase que més em ve al cap aquests dies de pura felicitat: «Here are the facts: I chose a bike instead of a partner. I chose the road over a base camp. And that’s what makes all the difference.» (Kyle Dempster)
- Compartint la chicha de jora, mentre ells tallen un eucaliptus mig caigut. En marxar, me’n regalen un litre.
- 3 dies de cel serè i nits estelades. El clima perfecte per pedalar per la solitària puna.
- El 2017, amb la Laura, vàrem dedicar força dies a explorar el cañón del Cotahuasi. Avui l’he seguit riu avall, baixant fins a 2700 m.
- Planifico l’etapa per passar la tarda a les termals de Luicho. Recuperar cos i esperit que, tant avall, a partir d’aquí serà tot pujar de nou…
- El Coropuna domina el paisatge d’aquest altiplà de lava i pedra volcànica.
- 150 km, Mauca Llacta, l’única població: una botiga, unes poques famílies i moltes alpaques.
- Últims dies de ruta per un altiplà desèrtic. Poca aigua (poc de tot) en un paisatge copat per les vicunyes. 3 pobles separats convenientment fan d’oasis on menjar i dormir entre pedalades.
- Al fons a la dreta, els volcans Misti i Chachani, últim obstacle abans del descens a Arequipa.
- Gas a fons: el final, cada cop més a prop. El Misti, el més estètic. El Chachani, el més alt. Pel mig, la pista directa a Arequipa.
- Arequipa. Final de trajecte.