Ruta dels 4 refugis de Tramuntana

Amb motiu dels 50 anys del Centre Excursionista Empordanès, van crear una ruta a peu que passa pels quatre refugis del Centre: Coll de Banyuls, Forn de Calç, Santuari de Salines, Bassegoda.

Son refugis molt ben mantinguts, sempre els he que els he fet servir els he trobat olt nets i endreçats.

Tenia la ruta a la llista de desitjos pendents.

La ruta comença a Roses i acaba a Albanyà. Per simplificar la logística al final de la ruta, la última etapa la vaig fer acabar a Besalú. En total hem van sortir 130km que vaig fer en 5 dies, de dilluns a divendres.

Com que es dorm cada dia en refugi, és una ruta ideal per a fer-la a finals d’hivern, quan les nits encara són llargues i fredes, i s’agraeix dormir a cobert. Vaig poder encendre la llar de foc cada nit (a Coll de Banyuls i a Bassegoda hem va costar una bona estona arreplegar la llenya)

Trepitjo terreny conegut, no fa tant que hi he dedicat temps, la primera travessa post confinament, o l’exigent ruta en bici dels refugis lliures de Girona en que vàrem fer nit en 2 dels quatre refugis.

El temps m’ha respectat. Pels pèls. Dies rúfols, amb vent i núvols que amenaçaven pluja… que finalment no ha arribat. Perfecte per a caminar sense suar, però que obliga a fer durant el dia parades curtes a raser del vent. Ambient fred, s’agraeix poder passar cada vespre a la vora del foc.

L’únic lloc on es pot comprar menjar és al Pertús (Costoja té una botiga, que vaig trobar tancada). Jo portava de casa el menjar per a tota la ruta. L’aigua s’ha de gestionar, que fes fred i sues poc, va ajudar.

La info i l’enllaç al track, a la web del Centre Excursionista Empordanès

Dia 1, de Roses a Coll de Banyuls

Malgrat agafar el primer tren que puja a Figueres, no vaig poder començar a caminar des de Roses fins a les 9 del matí. L’etapa més llarga. L’etapa amb més desnivell. Per a mi gairebé tota nova. Els trams més bonics i entretinguts, des de quasi a l’inici fins a arribar Sant Salvador. i el tram final de carena fins al coll de Banyuls. Arribo al refugi poc abans de les 7 de la tarda quan ja fosqueja.

Dia 2, fins al Forn de Calç, a Requesens

Etapa curta, que agraeixo. Tram conegut fins al Sallfort i la carena que ens porta cap a Puigneulós. Espectaculars les vistes, i curiosament, vent fort i fred del sud. Tiro de track al gps per a encarrilar bé la sortida de la carena, i sense més problemes arribo al refugi a migdia. Tarda de descans i recuperació a la vora del foc. Aquí la llenya és abundant.

Dia 3, fins al Santuari de Salines

Etapa llarga però rodadora, anava mentalitzat per a molts kilòmetres de pista. Xúlissima la baixada al Pertús, l’únic tram que no coneixia de l’etapa (a partir d’aquí, la ruta segueix exactament el recorregut de la HRP que vaig fer fa uns anys). Dia de boira i amenaça de pluja. L’àrea d’acampada de les Illes, on vaig fer la penúltima nit de la HRP, ha desaparegut a causa d’uns aiguats … La nit més freda. Cremo llenya que no arriba a escalfar aquest refugi tant gran.

Dia 4, fins a Bassegoda

L’etapa que més m’ha agradat. Tant la carena de Salines fins a Costoja, com l’elegància amb que s’entra a l’Alta garrotxa. La sensació de que has trobat la peça del puzle que et faltava per a enllaçar aquestes dues zones. Bassegoda és l’únic refugi que el CEE no té en règim obert (5€ que he pagat per avançat). Hem costa força trobar llenya. El bosc està esclarissat i molt pelat. Com que estic sol, i el refugi és enorme, dormo a sobre la taula, prop de la llar de foc.

Dia 5, fins a Besalú

Deixo el track oficial de la ruta, que en 10 km de pista encimentada et baixa a Albanyà, i tiro cap a Lliurona i al coll de d’Espinau, on deixo la pista i per un bonic i aeri camí enfilo cap a Besalú, on arribo a migdia, poc abans de que un bus hem reculli. Dinar a casa.

Les fotos

Poques, aquí