L’España menys poblada, vacía o vaciada és un gran territori per a pedalar. A mi hem té enganxat.
El resum
No només les grans rutes, com la montañas vacías o la volta a l’españa vacia, sinó moltes altres de més curtes, que per proximitat, se solen centrar i concentrar entre els corredors ferroviaris de Barcelona/Zaragoza i Barcelona/Castelló.
La inspiració va venir aquesta vegada llegint “Los últimos: voces de la Laponia Española” del periodista Paco Cerdá. Amè i de lectura entretinguda, en el capítol de Soria, parlava de las Tierras Altas…. i cap allà em va portar la imaginació, i poc després les cames.
Surto d’Igualada per simplicitat logística, per saltar-me els trams més propers a casa i em venia de gust fer la Vall del riu Corb.
La faig passar per Samper de Calanda, aquesta tardor no disposo de massa dies seguits. Faig la ruta en dues seccions de 4 i 3 dies, fent servir el tren que passa per Samper com a punt d’enllaç.
El resultat és una ruta rodadora, per carreteres i bones pistes amb molt poc trànsit. Pel meu gust, massa llarga per fer-la amb 7 dies, coses d’un guió que es pot millorar.
La sortida d’Igualada, en pujada cap a la Vall del riu Corb, molt agradable de pedalar. A la zona d’Arbeca faig alguns kilòmetres per carreteres buides però massa amples per a gaudir-les, que de seguida ens duen a un llarg tram de pistes fins quasi Mequinensa, on creuem el Segre i l’Ebre.
Entrem ja de ple a Teruel, carreteres i pistes infinites i solitàries, l’arribada a Caspe, 6 km de carretera amb tràfic i vent en contra se m’entravessen, però amb els bidons carregats d’aigua altra vegada, enfilo cap a Samper.
Després d’Hijar, de nou en terres molt solitàries, pistes i carreteres minúscules, entrant en algun moment a la província de Saragossa. El descens fins a Morata de Jalón s’agraeix, malgrat que ja se sap, després la carretera torna a enfilar-se durant 50 km fins Beratón, primer poble de Soria.
Per plans primer i amunt després, farem cap a les Tierras Altas, per poc després fer cap a La Rioja, on un últim coll de pista de terra ens portarà a un llarg descens fins a Logroño, final del trajecte.
Les persones
A mí me interesa más la gente que habita el paisaje que el paisaje mismo
Federico García Lorca
Una visita i una descoberta.
A la vall del Corb faig un petit D-tour per a acostar-me a casa d’en Joan i la Marta i les seves tres filles, família cicloturística de referència, que des de sempre han dedicat les vacances a pedalar. Passem la vesprada junts, els hi preparo un bon arròs amb un sofregit que ja portava, i ho reguem amb un vi del Matarranya i un escumós elaborat per en Joan.
A vegades, però, quan menys t’ho esperes, quedes enganxat. A Lanzuela (km 350 del track), un petit llogarret al qual arribo a mitja tarda, mentre omplo els bidons d’aigua, veig un discret bar. El centre social del poble, que una parella molt jove de Zaragoza, la Rosana i l’Adrián, han començat a regentar aquest estiu que ja s’acaba. Ells i la parròquia que va passant, m’acullen i em fan sentir un més. Hores intenses de conversa calmada, a voltes profunda. Estones que marquen. Si i passeu, acosteu-vos-hi, feu una cervesa, unes olives picants que preparen, i perquè no, una ració de pernil ibèric. Marxo amb la convicció que tornaré a passar per aquí i que aquestes trobades de l’atzar són el millor de qualsevol ruta.
La Logística
Per temes d’agenda, la vaig fer en dos “caps de setmana” llargs seguits. 4 dies de Samper a Logroño, i 3 dies d’Igualada a Samper. Igualada i Samper estan ben comunicats per tren. Des de Logroño, vaig agafar un tren alvia a Barcelona que en teoria accepta bicicletes, però que no té espai per a elles si no van MOLT desmuntades i ben embalades. Vaig tenir sort amb el revisor, que em va deixar viatjar amb la bici, però vaig haver de passar tot el viatge a la plataforma d’entrada, traient la bicicleta a cada estació perquè la gent pogués entrar i sortir. Millor hauria estat enviar la bici per missatgeria cap a casa (mrw te un servei a preu raonable que he fet servir algun cop), i tornar tranquil·lament amb el tren.
Una bici tipus cicloturisme o gravel ideal, jo, amb la meva inseparable de sempre.
El track
El track… a wikiloc
Les fotos
Poquetes… en aquest enllaç.