Tenia ganes de Pirineu. Tenia ganes de tornar a Santa Magdalena, tenia ganes d’anar a l’Arieja. I aquest n’ha estat el resultat. 9 dies sol, una nit en un refugi lliure i 7 d’acampada lliure, algunes amb vistes de luxe.
El resum
Cicloturisme de muntanya. Desnivell, vistes i boscos.
L’he muntat a partir de tracks seleccionats de Wikiloc i trams creats sobre mapa. I com sempre en rutes de força dies, l’he anat ajustant sobre el terreny.
M’ha agradat especialment l’Ariège (hi tornaré) i la manera elegant de creuar la Vall d’Aran. A la baixada de Beret a Esterri li tenia ganes i val la pena (a la pedals de foc la fas de pujada).
La vall de santa Magdalena és un raconet que val la pena de conèixer.
En general es pedala per bones pistes de terra, pistes asfaltades i petites carreteres.
Hi ha un tram d’arrossegar la bici entre Coll de Pailheres i Coll de Pradel, i poc després l’únic tram tècnic, la baixada de les gorges de la Frau, que sorprenentment són pràcticament 100% ciclables. Ambdós estan justificats i val la pena fer-los.
Just abans d’entrar de nou a la Cerdanya, hi ha un altre tros d’arrossegar bicicleta, que es pot evitar entrant a Andorra uns km. Però em feia gràcia no tocar-la, així que vaig empènyer pel fil de la frontera.
Les vistes i el desnivell diari són destacables. Es més dura física que tècnicament.
Em van sortir 9 dies, només un amb pluja un cop ja havia acampat, i tres de molta calor.
Vaig carregar menjar per 3 dies a l’inici. A partir de zona de Foix fins a Llavorsí, més fàcil de comprar menjar. Després res fins a Martinet.
No he tingut problemes per trobar aigua cap dia (moltes vegades de torrent).
Vaig amb tenda, així que ni idea de tema allotjaments.
Logística fàcil, el tren de Puigcerdà té espai per bicicletes.
Ruta recomanable.
