Vaig començar la ruta des de Girona, enllaçant amb la ruta original al coll de Carreres, a l’entrada de la Vall del Bac. A les 7 del matí del 2 d’Agost de 2008, quasi dos mesos després d’acabar la transpirinenca, surto pedalant de Llançà per a fer en dues jornades, el tram inicial de la transpirinenca que hem vaig saltar. Impagable bivac al peu del Bassegoda, una nit d’estiu especialment estrellada per a rememorar la travessa als Pirineus.
Previatge
La idea
La idea ronda pel cap de fa temps, fer la travessa dels pirineus, de l’atlàntic al Mediterrani, tot seguint l’HRP de George Veron. A casa de sempre he vist aquest llibre, en francès, de l’any 1979. El va comprar el pare fa anys. Hi ha força anotacions, horaris ficticis, etapes modificades per a no haver de baixar als pobles,… hores de biblioteca, mapa en mà, somniant en la travessa.
Aquest any no podrà ser a peu. les dates no s’escauen. Tinc lliure del 24 de Maig al 22 de Juny. Massa aviat, encara hi haurà neu als colls del Pirineu central. Ho post posarem una vegada més.
La idea continua essent fer una travessa pels Pirineus. La podria fer en bicicleta. L’any passat vaig fer la pedals de foc, 4 dies donant la volta al Parc Nacional d’Aigüestortes. Va ser la meva primera travessa en bicicleta. Va costar, però la vaig fer. Fer la travessa dels Pirineus és però un salt important, són un munt de dies i un munt de metres. A més m’agradaria poder sortir de casa en bicicleta (des de Girona, pel carrilet cap a Olot, i mirar a on enllaço amb la ruta que ve de Llançà). I m’agradaria fer-la una mica més autònom que la Pedals. Allà anàvem d’hostal en hostal, i per tant, no carretejàvem quasi res. Ara m’agradaria fer-la amb tenda, sac de dormir i fogonet.
I posats a somiar, això pot ésser l’inici d’una travessa més llarga, doncs un cop travessat el Pirineu, es pot continuar pel camí de Santiago, la ruta de la Plata, Andalusia, i qui sap si seguint el Mediterrani és pot tornar a Girona. La volta a Espanya en bicicleta. Però clar, caldria més temps. Per tant poso els peus a terra, i comencem pel principi: la travessa als Pirineus en bicicleta. Sere capaç de fer-la?
Recerca d’informació
Poses “transpirinaica” al google, hi comença a treure enllaços:
Una gent la fa amb 14 etapes, el comentari que més xoca amb la meva idea de la travessa:
Muy importante no llevar saco ni utensilios de cocina, ni comida que no vayamos a tomar durante el día
Uns altres que la fan amb 12 dies i els comentaris van en el mateix sentit
El peso es fundamental en esta ruta. Llevad lo mínimo posible. Cuando estás en una rampa del 15% (y hay varias), a la bici le “pesa mucho el culo” y ya sabéis quien tiene que tirar de ese peso.
Uns altres també en 12 etapes. Aquest és encara més eloqüent. El 2004 la volia fer en autònom i no la va acabar:
Primer fallo, la falta de humildad y el creerse un Superman de la bicicleta.
Segundo fallo, ponerte metas e intentar concluir en pocos días sin dar tiempo a la aclimatación.
Tercer fallo y fundamental, el exceso de equipaje: 15 kilos en las alforjas más el peso de los bidones de agua.
Cuarto fallo, sobreentrenamiento previo a la travesía.
Què portar per a la travessa
Visto lo visto, el que queda clar és que és una travessa dura. I que fer-la en tenda i fogonet… el pes serà clau. Així que la recerca va a buscar què portar:
- viajarapie Per a mi, aquest enllaç és ja un clàssic. Quin paio. Quines travesses, i quin anàlisi del material. Redueix a la mínima expressió, desprès d’un estudi a fons de material i funcionalitat. Mira nomes l’apartat de l’Alta Ruta del Pirineu. Fa temps que consulto aquesta pàgina, les seves gestes i la manera d’afrontar-les.
- adventurecycling és una organització ciclista americana, hi ha un enllaç d’una travessa en btt amb equipatge ultralleuger. És el límit? La veritat és que la foto és demolidora (malgrat porten tb una petita motxilla) .Parla de 6 Kg, menjar apart.
La bicicleta
Aquest és el punt més complicat per a mi. Tinc una bicicleta que vaig comprar fa 10 anys, ja de segona mà, a un company de feina. Aquesta travessa ha de ser l’excusa per a renovar. però què compro? què hem gasto? L’altre punt és el meu coneixement de les bicicletes. Puc reparar una punxada i inflar la roda, però poca cosa més. Necessito doncs, adquirir una bici i adquirir els coneixements bàsics per a reparar-la i mantenir-la.
Tancant temes
La bicicleta
Nova i flamant. Finalment he comprat la 8.1 de Decathlon. Els primers extres, fer el traspàs de la bici vella a la nova: la manxa, els porta-bidons, el compta quilòmetres. En aquestes dues setmanes l’he provat, he fet uns 100 Km, i desprès de modificar força vegades la posició del seient, crec que ja he trobat la forma còmoda.
La documentació
La documentació se centra única i exclusivament en la guia de Jordi Laparra de l’editorial Prames. He retallat les pàgines que m’interessa endur-me, per a poder-les portar en el porta mapes de manera separada en cada etapa. L’altre element, que cada dia porta més gent és el GPS: no en tinc, no en portaré. Seguir mapes i un rutòmetre hauria de ser suficient.
El material
Ja tinc la llista del que m’endure. ara caldrà anar adquirint tot el que falta (tampoc es tanta cosa, però s’ha de fer).
El “dilema” és com ho porto: alforges si o no. La idea és reduir al mínim, posar-ho tot en una bossa, sobre del portaequipatges de darrere, i una bossa petita al manillar. El tema encara no està tancat. Així que queda pendent d’ampliar.
Tot apunt
Acabant de triar el material
Porta-paquets posterior: La bici que he adquirit no ve preparada per a portaequipatges (no te forats ni a l’alçada de l’eix posterior ni sota del seient). Les consultes fetes coincideixen en que posar abraçadores és la única solució, però que agafi recanvis, doncs les de l’eix de la roda, que suportaran tot el pes, és fàcil que petin. Vist que portaré poc pes, hem decanto finalment per un porta-paquets dels que se subjecten a la tija del seient. Fàcil d’instal·lar, però més delicat.
Bosses
- Darrere: Descarto les alforges. Una bossa sobre del portapaquets, així la càrrega va centrada. He adquirit una bossa estanca (les de fer barrancs, o per a portar a mar, amb tancament tipus ortlieb) així asseguro que encara que plogui, la càrrega anirà seca. Aquí hi anirà tot allò que no necessito durant l’etapa (estris de càmping, de cuina, roba recanvi, higiene,…)
- Davant: Una bossa petita, però de fàcil accés. A dins el que puc necessitar durant l’etapa (paravent, para pluja, menjar de l’etapa, càmera, mòbil,…). A sobre, els mapes i la descripció de l’etapa, que juntament amb el conta-km i la brúixola, han de ser la meva guia.
Viatge
La ruta s’ha acabat. Vaig sortir de Girona el 28 de Maig de 2008, i vaig arribar a Hondarribia el 10 de Juny. han estat 13 dies de bici i un de descans. El que ve a continuació és la transcripció de les notes que vaig prendre durant les etapes, amb alguna foto de les que tinc. Hi ha etapes, de les que no tinc cap foto, el mal temps hem va fer perdre les ganes de treure la càmera aquells dies.
28/5/08 Girona- St Pau de Segúries
La despedida ha estat molt emotiva. A les 9 del matí la Laura ja sabia que havia d’esperar fins al dia 11 de Juny per a poder-se visitar al metge. Això més la situació a la feina, genera un estrès que hem dol. I si a més, aquí on estic no hi ha cobertura … Demà matí et truco. Molts Km. Però nomes fins a Olot són 60. D’Amer a la vall d’en Bas, camí molt xulo, però amb lleuger pendent constant. D’allà a Llocalou i pel coll de Pasa-Serres (Junclar) cap a la Vall del Bac (on he agafat la ruta de la transpirinenca). Rampes impossibles al coll. La carretera de la vall del Bac asfaltada. Plego a uns 3 Km abans de St Pau de Segúries. Indret idoni per acampar: molta herba i aigua a pocs metres.
Dades: Km=85/85 Inici=10h Final=16,30h Despesa=0/0
29/5/08 St Pau de Segúries – Collada de Toses
Primer dia seguint la transpirinenca. El llibre és de bon seguir. 200mts de desnivell fins a St Pau de Segúries. Esmorzo i truco a la Laura. Hem planto a Camprodon cap a les 10. Faig la variant de la 3a etapa, per la collada verda (rampes impossibles sortint d’Abella). Baixada brutal fins a Pardines, i d’aquí a Ribes. La intenció era dormir a tossa, però hem fa molta mandra fer aquesta carretera. Molt estreta i amb molt tràfic. decideixo fer tota la collada per la N-260. 25 km interminables, però de pendent constant. Trobo un prat idíl·lic. L’aigua queda a 1 km. Carrego bidons més 3 lt en una bossa estanca que porto. Tarda de solet. Torno a trucar a la Laura. Avui m’abrigaré a consciència. Ahir a 900m vaig passar fred. Avui estic a 1750m. He fet uns 1800m de desnivell. Hem fa mal el cul i noto a vegades el genoll esquerra. sembla que he esquivat els cruiximents a les cames, tortura a la pedals l’any passat.
Dades Km=72/157 Inici= 9h Final=17.20h Despesa=12/12
30/5/08 Collada de Tosses – Tuixén
La millor etapa fins ara. Increïble la pista de baixada de Coll de Pal. Preciosa la pujada des de Bagà. Enllaço amb un tros que ja havia fet el 2003 amb en Lluís i en Carles, tot fent la volta al Pedraforca. A pocs Km de Tuixent hi ha un càmping, on avui faré la primera dutxa d’aigua calenta.
La jornada ha començat amb uns 200 m de desnivell, per empalmar amb una pista d’esquí de forta baixada. Agafo una drecera que implica arrossegar la bici durant 3/4 d’hora, no sé si val la pena, però ho faig. A Coll de pal ja porto uns 500 m de desnivell, la baixada per una pista preciosa. Paro a un bar a Bagà, són les 10.45. Amb l’estómac ple, enfilo una pista que, sostinguda ment i en 20 km, et puja quasi 1200m. Trialera de baixada fins a enllaçar amb la carretera cap a Tuixen, i d’aquí, per un camí paral·lel al riu, fins al càmping. Bugada, dutxa i sopar de restaurant. Aquí tampoc hi ha cobertura: ho sento Laura.Tarda fantàstica: plou i fa sol. Poca gent a un càmping a mig gas.
Dades Km=73/230 Inici=7.30h Final=15.30h Despesa=38/50
31/5/08 Tuixen – Llavorsí
Podria començar dient que ha estat l’etapa reina. 86 Km i 1800 m de desnivell, tota una proesa per l’Oriol. Però no: m’he passat. L’etapa estava mal plantejada. Fins ara anava decidint sobre la marxa fins a on arribaria. Avui nomes tenia dues possibilitats: 30km fins a Noves de Segre, o 86 fins a Llavorsí. Així que he matinat. La pujada a St Joan de l’Erm se m’ha fet eterna. 1200 non stop, per pistes fangoses i plenes de tolls. Mortal. M’he sentit el genoll com cap altre dia. Espero no hem passi factura. A part de mitja hora de pluja al matí, el cel ha estat benevolent. Amenaçava pluja però ha aguantat. El descens a Montenartró és d’aquells a recordar, una meravella de pista.
Demà “moderació”. A més el temps amenaça pluja. veurem.
Dades Km=86/316 Inici=9h Final=16.30h Despesa=31/81
1/6/08 Llavorsí – La torre de Capdella
Massa dur. El Triador continua mostrant-se dur. Molts metres per arribar als “plans”. I a dalt una mica de neu, pistes súper enfangades i la pluja que ha fet la seva aparició. Fred. Val la pena? Finalment, esgotat, arribo a Triador. Xop com un ànec. Descens ràpid, amb la pluja que s’acosta. L’alberg tancat. Avui tancat. Cap al càmping. De miracle obert. Super acollidor. Gent molt amable.
Ens entretenim mirant uns voltors com devoren una vaca morta. M’ofereixen una rulot (gràcies Emili) per a dormir. Què bé. Si demà no fa bon dia, hem quedo aquí.
Dades Km=68/384 Inici=9h Final=17h Despesa=20/101
2/6/08 La Torre de Capdella – Pont de Suert
PROU. PLEGO. (O ESPERO) El matí s’ha aixecat amb un sol que m’ha animat. Havia pensat fer un dia de descans, però he decidit tirar. Abans d’una hora, i prop del coll de l’oli: el primer xàfec.Desprès, i abans d’arribar a Sas, m’he hagut d’aixoplugar mitja hora sota del cangur i uns arbres. El dia està encapotat. Un mos a Sas i he sortit plovisquejant.Aquest cop anava de veres. La intensitat ha pujat, i ja no ha parat fins a Castellar. Un suplici: fred, xop, i patint. A Castellar hi ha una casa rural, però hi tenien un casament i estava ple. M’han deixat estar al costat de la llar de foc de la cuina, fins que el cel ha donat una treva. De pet cap a Pont de Suert, on he arribat altre cop plovent. Així que parada i fonda. Hostal costa. 2 dies a mitja pensió. Demà descans. la previsió continua essent pluja. Dimecres veurem si continuem….
Dades Km=49/433 Inici=9.30h Final=17.30 Despeses=35/136
3/6/8 Pont de Suert
Descanso a Pont de Suert. 3 dies de pluja m’han deixat esgotat. Un no disfruta pedalant sota la pluja, per sobre del fang, sense poder parar, i agafant fred. No val la pena. Així que, afegit al dolor del genoll, toca descans i reflexió. Ha plogut menys, i la previsió del temps no és tant pessimista. Parlo amb la Laura, en Carles i en Lluís. Entre tots m’animen. Planifico les pròximes etapes. Miro la tele, llegeixo el diari, i passo la tarda a la biblioteca, la joia de Pont. Demà començo la segona part de la transpirinenca. El descans m’ha anat bé. La clau està en el genoll esquerra.
Dades Km=0/433 Despesa=48/184
4/6/8 Pont de Suert – Collivert
Gran etapa. La sortida de Pont de Suert és fantàstica, i tota la travessa fins a la vall de Benasque és preciosa. Lloc solitari, pista entretinguda, paisatge magnífic. M’he trobat un paio de Celrà que la fa al reves. Hem diu que més enllà d’on vull parar, hi ha un refu molt bonic. Consulto mapes: són 16km més i 600m de desnivell. Al final ho he fet, però ha estat esgotador. Estic entre el coll de Cullivert i el coll de Cereza, font al costat. Netejo la bici, recullo llenya, hem netejo jo, i vora del foc, escric aquestes línies. El sol avui ha escalfat tot el dia…. Avui he superat els 2000m. El genoll aguanta, però el turmell dret hem fa mal. El cargol de la tanca d’una sabata s’ha passat de rosca, i si la falco al pedal, no la puc desenganxar. És urgent reparar.
Dades Km=78/511 Inici=7.45h Final=18.10h Despesa=10/194
5/6/8 Collivert – Fiscal
Etapa ràpida. Matino. he dormit bé. Abans de les 8 ja pedalo. Pocs km fins al primer descens:900m. Però per una pista esgotadora. Escalona. A partir d’aquí tot asfaltat. Congost d’Añisclo i pujada a Fanlo. Es fa llarg.20km de “baixada” fins a Fiscal. No són les 14h que ja sóc al càmping.
Problemes: en una parada, no he recordat que al peu dret no li anava bé la tanca: de nassos a terra. Rascada important al genoll, i inseguretat a partir d’aquí. En arribar al càmping, no duc el conta km. He arribat a Fiscal amb ell. O me l’hedeixat al super,o me l’han fotut mentre era al super.
Dades Km=62/573 Inici=7.45h Final=13.45h Despesa=31/225
6/6/8 Fiscal – Larrés
Dia de canvis. Ahir vaig parlar amb els pares. Estan prop, i demà ens veiem. Ahir a la nit vaig pensar seriosament en baixar cap a casa amb ells. Estic cansat, el genoll esquerra continua donant pel sac, i el tendó del peu dret està rebotit. Dormo com un tronc. El dia està serè i l’etapa és preciosa. Fang i aigua a per tot la primera part. Baixo fins a Sabiñánigo i hem trobo amb els pares. Al final vull continuar demà. Però buido equipatge: tenda, aïllant, sac, material de cuina, forro polar… rebaixo un munt de kg, però hauré d’anar a hostals. A les 5 passo per una botiga de bicis, arreglo la sabata, agafo conta km nou, i faig 10 km fins a Larres, on faré nit.
Dades Km=65/638 Inici=8h Final=14.30 Despesa=40/265
7/6/8 Larrés – Ansó
Super etapa. El primer port ha estat sublim: grans vistes en un ambient de solitud. Desprès d’un complet esmorzar faig cap a Aragües, tot asfaltat. hem creuo amb uns 400 ciclistes que estan fent una cursa, un espectacle de nom Jacetania. La sortida d’Aragües es fa a peu i és dura, la baixada complicada. El premi: en arribar a l’ermita de Catarecha, hi ha un aplec de la gent d’Urdues. No hem deixen passar sense dinar: Migas, estofat, xai a la brasa, fruita macerada en vi, cafè… Ales 5 de la tarda, i un cop engegat el ball, hem despedeixo i continuo, més mort que viu, fins a Ansó. Quan diferència de pes a la bici.
Dades Km=81/729 Inici=7.45 final 19.15h Despeses=55/320
8/6/8 Ansó – Orbaizeta
Gran etapa. Surto d’Ansó remuntant la carretera de Zuriza i Puerto de los Navarros. Descens a Isaba on esmorzo (28km) A les 10 enfilo el coll de Lazar i el de Ollokia. En total 50 km d’asfalt. Fa sol, vent i fred. A partir d’aquí i per una pista preciosa, creuo tot Irati. Impressionant. Desprès d’escalfar-me a la caseta del guarda, acabo els últims 20 km fins a l’alberg de Mendilatz. Quin lloc per acabar l’etapa! Tarda llarga, arrecerat del vent, l’escalforeta del sol, en un entorn d’un verd magnífic.
Dades Km=90/819 Inici=7.45 Final=15.45 despesa=68/388
9/6/8 Orbaizeta – Etxalar
La pujada a Orrega (Roncesvalles) és preciosa malgrat la pluja. Esmorzo veient tota la gent que comença aquí el camí de Santiago, quina gentada. Boira molt densa en el llarg descens cap a Banca.
Els 2 colls següents, una bogeria de mts en pocs km. En el segon, sortint de elbetea, torna la pluja. A dalt, a traves de pistes i camins, s’intueix un paisatge magnífic. Però la pluja, el fang, l’aigua i la primera punxada de la ruta, ho compliquen tot. Finalment arribo a Etxalar, un petit poble, ideal per a fer l’última nit de la travessa. demà Hondarribia!
Dades Km=87/916 Inici=7.45 Final=17h Despesa=63/451
10/6/8 Etxalar – Honadrribia – BCN
Desprès del gran sopar d’ahir, tocava rematar la feina. El dia ha aguantat, però el fang era a pertot. Al final arribo a Irun. El xoc és increïble. Hi ha camions a per tot (estan en vaga). Apareixen els primers semàfors de la ruta. Sort que el tram final, és un carril bici paral·lel a la ria, solitari a última hora del matí. Això s’ha acabat.
D’Irun agafo un rodalies a Donostia, on afortunadament hi ha un bus a les 15.30 cap a BCN. Busco una botiga de bicis, embalo la bici en una caixa, i encara queda un moment per a fer unes tapetes de despedida.
Dades Km=52/968 Inici=7.30 Final 13h Despesa=54/506
11/6/8 BCN – Girona
Hem llevo a casa dels pares i, desprès d’esmorzar, agafo el tren cap a Girona. A les 11.10 torno a ser a casa, justament 2 setmanes desprès de marxar.
Dades Km=0/968 Despesa 10/516
Bibliografia
La travesía de los Pirineos en BTT, Jordi Laprra, Editorial Prames, Zaragoza 2006, tot el que necessitem per a fer la ruta està aquí.
Molt poques fotos. La bateria del telèfon havia de durar una setmana entre càrregues.