Girona s’ha convertit en un destí cotitzat per als ciclistes de carretera i gravel. I entre moltes altres avantatges d’aquest fenomen, la creació de moltíssimes rutes interessants que surten de Girona. ‘El Piri’ és una d’elles, un loop pels Pirineus catalans des de Girona.
La ruta té uns 750km i 19.000 metres de desnivell, si bé se’n fa una ruta organitzada anualment, el creador deixa accessible el track i la info de la ruta per a que tot aquell que vulgui la pugui gaudir. Jo l’he recorregut en 10 dies, dormint a casa d’amics un parell de dies, acampant en ruta la resta.
Tota la info i el track a l’esperitdelbikepacking
El Pirineu Català el conec bé, és com el jardí de casa. L’he caminat i pedalat en moltes ocasions. És un destí que m’encanta, i que està prop de casa. Tornar-hi ha estat un gaudir.
Ha estat una sorpresa que malgrat això, força dels colls per on passa la ruta no els havia fet mai. És una de les coses per les que tant m’agrada seguir rutes que han dissenyat altres persones, t’acaben portant a llocs que no coneixies. En aquest cas, al costat mateix de pistes i carreteres que havies fet vàries vegades.
La ruta està molt ben triada, la combinació de petites carreteres, pistes asfaltades o encimentades i pistes de terra en general en bones condicions, fan que, malgrat els grans desnivells, sigui un plaer recórrer-la.
Com que la faig la segona quinzena d’Agost, en un estiu calorós, la faig molt lleuger de material. A més, no cal mai portar més menjar que el del següent àpat, al fons de cada vall, hi ha una població ben assortida de bars, restaurants, botigues d’alimentació i supermercats. La meva estratègia va ser intentar dormir a les parts altes, més tranquil·les i fresques, baixar a les valls de bon matí, aprovisionar i fer el coll del dia….
El Resum
És una ruta molt xula.
Sortir de casa, per a una ruta llarga, sempre sona bé. Però a mi últimament se’m fa una mica feixuc, trams recorreguts infinites vegades, trams que vull fer ràpid per a arribar allà on se’m comença a fer interessant la ruta.
Destacaria:
- La zona de les Lloses i el Catllaràs, són racons poc visitats que m’encanten. Un encert creuar-les.
- La zona sud del Cadí, és un clàssic i és prcios. Per allà hi passen rutes com la transpirinaica o la volta al Cadí. I malgrat tot, mai havia pujat a Ossera per a saltar cap a Organyà.
- La sortida d’Organyà cap a La Pobla per Pla Muntaner és molt bonica i, de nou per mi, desconeguda. Queda guardada com a alternativa a la que de Noves del Segre va a Gerri de la Sal via La Guàrdia d’Ares, que és també molt recomanable.
- De La Pobla, el coll de Triadó, Espot, Esterri, Llavorsí i Coll de Son cap a Os de Civís. Terreny xulo i conegut. Terreny ja pedalat. Per alguns d’aquests paratges passa la Pedals de foc (que va ser la meva primera ruta de ciclisme) o la Volta a Andorra.
- Coll de la Rabassa i, sobretot, l’entrada a la Cerdanya m’ha encantat. No l’havia fet mai. El mateix puc dir de la pista asfaltada que surt d’Osseja fins al coll de la fita fronterera 504, per a baixar directament cap a Dòrria (travessar la Cerdanya mai m’ha resultat atractiu, però El Piri troba un bon compromís).
- A partir d’aquí, ja més prop de casa, torna a ser terreny més trepitjat.
Així que Felicitats als dissenyadors. Una ruta molt xula i recomanable. Merci per publicar-la.
He gaudit aquests 10 dies en ruta, la bici, les nits d’estiu al ras, els amics visitats. Gràcies per fer-me feliç.
Les fotos a gfoto
Girona Ciutat Cicilista
Em fascina com en 25 anys que fa que visc a Girona, ha aparegut del no res aquesta realitat, una Girona on els ciclistes d’alt poder adquisitiu volen venir a pedalar, comprar, passar una setmana a la ciutat, o quedar-se a viure-hi.
I tot amb molt poca intervenció de l’administració, que sembla que no entengui encara el què ha passat i com ha pogut passar sense que ells i pintessin pràcticament res. M’encanta que a vegades sigui així.
Diuen que la cosa va començar amb Lance Amstrong, que es va instal·lar a viure a la ciutat el 2001, i va estar-s’hi fins al 2005, Ell va posar Girona al mapa.
Des d’aleshores, la ciutat va començar a experimentar un canvi lent però constant, ciclistes professionals i els seus equips s’instal·laven a la ciutat, alguns es van quedar al acabar les seves carreres profesionals.
Christian Meier era un d’aquests ciclistes professional. Es va establir a Girona amb la seva família, i van portar el cafè d’especialitat a la ciutat, obrint la fàbrica al 2014. Amb ell vàrem descobrir aquests cafès, i poc a poc, altres van seguir l’estela, i les cafeteries d’especialitat van començar a formar part del paisatge de Girona. El seu segon local, expresso mafia, fa per mi el millor cafè de Girona (malgrat el desafortunat nom que avergonyeix als Sicilians de bé).
Al 2001 a penes hi havia botigues de bicicletes a Girona ( Fortià com a taller és encara el meu referent a Girona i Cicloturisme.com ‘agència de viatges en bici’ que s’ha adaptat als nous temps amb cycletourscatalonia.com) , poc a poc van anar apareixent en el paisatge, primer amb lloguer de bicicletes (la desapareguda BikeBreaks va marcar el camí), per a anar introduint bicicletes d’alta gama, i tota mena de serveis relacionats (tallers, agències de viatges receptives, serveis mèdics per a esportistes), per a donar pas a botigues monomarca com la de Trek.
Al 2010 apareix Klassmark, una empresa que organitza i gestiona curses, esportives, que va atreure encara més gent amb la seva excelència organitzativa, essent la Traka el seu esdeveniment estel·lar.
No només de botigues bicicletes i cafès es va omplir Girona. Botigues de roba de bicicletes exclusiva van començar a ser habituals, recordo Rocacorba com una de les primeres, i l’impacte que va tenir l’obertura de la botiga de Castelli, la.primera que la marca italiana obria. I no l’obria a Itàlia, ho feia a Girona.
Altres projectes i negocis que han crescut a Girona, com wikiloc o tradeinn, aporten també a un ecosistema de la bici i l’esport en general, que apunta que això va per llarg.
També hi ha una revista de ciclisme bilingüe en Català i Anglès, Nafent, i la fira de ciclisme SeaOtterEurope s’ha convertit en un dels referents a Europa.
A 2026, Velodrom i la seva ‘botiga’ Odeon, marca un nou punt d’inflexió en aquesta evolució que està experimentant la.ciutat.
M’encanta tenir el camp base a Girona, i haver viscut de prop aquesta evolució. Com Lance Amstrong, vaig establir-me a Girona el 2001. Al 2007 vaig començar a fer rutes llargues en bicicleta. Al 2011 vaig arrencar un negoci de cicloturisme (WeBikeGirona) que va sobreviure uns pocs anys, i des de 2016 treballo de guia de cicloturisme i acullo ciclistes que venen a pedalar a Girona a l’apartament de casa.