15 dies al Sendero Italia, recorrent bona part del tram que transcorre per Lombardia
El Sendero Italia és una ruta que recòrre tota Itàlia. Dels 8.000 Km de la ruta n’he recorregut 350, a Lombardia. La ruta està molt ben marcada i és fàcil de seguir, compta amb una magnífica pàgina web i un App, on hi ha informació de totes les etapes, els tracks per a descàrregar o consultar en línia i els contactes de tots els refugis per on passa.
Jo l’he fet com més m’agrada, amb tenda i fent servir algún refugi lliure (Bivacco o Baita), fent servir únicament els refugis com a bars on fer un capuccino quan l’horari de pas s’adeia a aquest petit plaer.
Per logística, i donat que venia de l’aeroport de Bergamo, començo a Capo di Ponte (Hi ha bus directe desde l’aeroport cap a Edolo, que para a Capo di ponte, unes dues hores de viatge). Agafo el de les 14:40, i a les 5 arrenco la caminada per a fer ja una primera nit acampant a alçada.
Fins a Ponte di Legno
Una travessa per la serralada (i parc natural) d’Adamello, tot fent els Passos Poia, Passo del Miller i Passo dell’Avio. Tram molt solitari a excepció de la pujada al Rifugio Città di Lissone i la baixada final desde el Refugio Malga di Mezzo. Una zona feréstega i bonica, una entrada molt xula a la ruta. De Temu, un tram d’enllaç fins a Ponte di Legno, on hi ha botigues i supermercats per a reaprovisionar. 4 dies.
Fins a Livigno
La sortida de Ponte di Legno la torno a fer a la tarda, i torna a ser una pujada brutal. Mentre busco on acampar, un ciclista local que baixa apeu per un problema irresoluble amb el tubeless, em recomana que si està tancada, acampi al costat de la Baite di Meda, a 1865m. Un mirador espectacular. Una habitació amb grans vistes. D’aquí tot amunt fins a la Bocchetta dei Tre Signori, un pas amb una sortida molt exposada, malgrat els passamans, esglaons metàlics clavats a la roca i un tram de 10m aprox de corda per un pendent verical i descomposat. Un dels dos passos exposats de la ruta.
Daquí cap al llunyà i solitari Passo Zebrú. La sorpresa bé poc desprès, a partir del refugi de Campo, molts caminants que hi pujen a passar el día, i uns camins ben trobats però interminables, van vorejant a alçada la població de Bormio. L´ultim dia d’aquest tram, per a oblidar. Tot per pista, vorejant dos enormes pantans mig buits i, desprès del passo d’Alpisella, un continuo de bicis i caminaires fins a Livigno, població súper turística. De repetir la ruta, buscaria una alternativa per evitar el tram Bormio-Livigno, sigui caminant per una altra banda, o directament agafant un autobús. Livigno té tot el necesari per a reaprovisionar. 3 dies.
Fins a Tirano
Un tram altre cop molt xulo. S’arrenca amb els solitaris Passos de Colle de la Mine, Passo Dosé (que compta amb un magnífic Bivacco) i Passo di Vermolera. Faig una nit poc desprès, al Bivacco Plan del Lago. Un últim Passo Schiizzera (variant recomanable, recomanada pels guardes del Rifugio Alpe di Plana, i llarg descens fins a Tirano, on de nou, és fàcil reaprovisionar. 3 dies.
Fins a Ardenno
S’arrenca de nou, amb una pujada brutal. De 500 a 2500m de cop. Últim punt d’aigua a 1400m, fins poc desprès del Bivacco Capanna Meden. Desprès es passa pel que potser és el millor bivacco de tota la ruta (Capanna Meden), al que arribo massa aviat per a ser opció dormir-hi, i segueixo cap als solitaris passos de Forame i Degli Ometti, on cal extremar l’atenció en l’orientació. El següent coll, la Brocchetta di Capoggio, té la sortida més complicada de la ruta, cal baixar i atravessar una petita glacera que està despareixent. Em costa una bona estona encertar la línia a seguir, buscant la part de pedra o neu en els pendents pronunciats, per a anar a creuar la part gelada on el pendent és pràcticament inexistent. En un any amb més neu, podria arribar a no ser possible de creuar sense grampons.
A partir d’aquí, i vist que el temps que em queda és el que queda, reorganitzo la ruta i acabo deixant segments destacables de la ruta per a acostra-me cap a la vall principal, Bocchetta del Tomo, Passo Caldeno i el darrer, Passo di Scermendone, des d’on m’ho prenc amb molta calma, per a dormir i recuperar-me de les llargues jornades anteriors, al Bivacco Scermendone i el Bivacco Alpini. Des d’aquest últim, i matinant, baixo fins a Ardenno, final de la meva ruta, des d’on un autobús i 3 trens, em porten a l’aeroport de milà, on volo cap a casa el mateix dia. 5 dies.
Notes
Molt bona ruta, el tram seguit, coincideix bastant amb una altre de les grans rutes dels alps Italians, la Via Alpina. el que he fet de rutes a peu de llarg recorregut, és més semblant a l’Alta ruta dels Pirineus que a un GR. Hi ha força passos exposats i vericals, amb trams llargs de tarteres de blogs enormes. A nivell d’orientació, és força evident tota la ruta, doncs hi ha moltes marques, i molta cartelleria en pràcticament cada encreuament. Així que no cal consultar massa el trac.
Molt recomanable, molt fàcil d’organitzar, amb màxim 4-5 dies de menjar a la motxilla, es pot fer de manera totalment autònoma. L’alternativa és anar a pensió completa de refugi en refugi, cada dia s’en passa almenys un, i molts dies tres o fins i tot quatre. Alguns són quasi hotels-restaurant, i molts, tenen un generador de gasaoil en marxa tot el dia per a generar l’energia necesaria per al seu funcionament, per al «benestar» dels qui s’hi allotjen. O pels meu capuccionos. Sempre em crea una sensació incòmode aquestes contradiccions, aquesta necessitat de reproduïr les comoditats de casa en aquests espais naturals, en aquests espais protegits.
M’ha impressionat el bon estat de manteniment dels refugis lliures (Bivaccos o Baitas), molts amb tot el necessari per a passar una bona nit (llits, cuina amb gas, estris de cuina, aigua corrent,…) i una caixa per a fer aportacions voluntaries. Un sistema d’autogestió, que per respectat i cuidat, és admirable.
En els 15 dies, vaig trobar molts excursionistes que feien una ruta d’un dia, pero pocs grups en travessa, i només un altre amb tenda. Aquí, la majoria es mou de refugi en refugi.
Mai havia estat en aquesta zona del món. Hi tornaré aviat. Passar els estius caminant pels alps és una gran opció per a passar un estiu actiu i fresc, lluny de les calors que el canvi de clima han imposat a casa als estius.
Les fotos a gfotos
El track a wikiloc
El recorregut que he fet, està penjat a wikiloc, però apart de fer-lo servir per a veure les variants fetes, fes servir els de la pàgina web o l’app, allà estan actualitzats, i hi ha molta més informació.