He fet més proporció d’asfalt del que faig normalment. He partit de Tepoztlan i seguint la línia de volcans m’he aproximat a Oaxaca, on he fet servir trams de les diverses rutes que bikepacking.com/oaxaca té publicades de la zona per creuar l’estat de punta a punta i acabat a les platges del Pacífic.

Tepoztlan a l’inici, Mazunte-Zipolite al final, i Oaxaca o San Pedro del Pacífico a mig camí, són localitats interessants turísticament. I els volcans de les primeres etapes o les següents més de pistes fan per mi la ruta variada i interessant.

Excepte un dia vaig fer prou amb les dues ampolles d’aigua, i menjar només n’he carregat els dies de dormir en tenda. He tirat d’esmorzar matinals de carrer, comedores, restaurantes i taquerías que vas trobant (la base és la tortilla en mil formes i acabats diferents) més les infinites botigues de miscelania i abarrotes que vas creuant (poc variades, però sempre solen tenir tomàquet, plàtan, mandarina, pa dolç, instant noodles…) I si preguntes, moltes et poden oferir un plat calent.

Els paisatges i la vegetació canvia molt dels 0 als 3900 metres d’altitud en què es mou, i depenen a més de si té la influència humida del mar o no.

Entens també que Mèxic es digui ‘Estados Unidos de Mèxic’. N’he trepitjat uns pocs, i ja tinc clar que les fisonomies, les llengües i els mitjans de vida són diversos i variats.

M’ha semblat una manera molt bonica d’entrar a Mèxic.

Logística

A inici: D’aeroport a terminal Taxqueña en Taxi/Uber. D’allà molts busos cap a Tepoztlan.
Del final: Pedalo (70 km plans molt calorosos) fins a Puerto Escondido, on hi ha servei nocturn directe a la terminal Taxqueña de Mèxic (i d’allà a Tepoztlan a recuperar la Caixa de la bicicleta i esperar el dia del vol de tornada).

Als busos no m’han posat cap problema per carregar la bici (per si de cas vaig desmuntar rodes i embalar-la amb film retràctil, tot i que vaig veure un ciclista local carregar la bici tal qual).

El track a wikiloc

Del menjar i beure

Empanadas, tostadas, rellenitas, picaduras, tacos, guaranche, picadita especial, empanadas, memelas (de queso, de quesillo, de los txutlas), sopa azteca, caldo de borrego, caldo de pollo o de res mole (pueblano, negro) quesadillas de hongos, tlayudas, tasajo, totopos i mil coses més en què no he sigut capaç de retenir-ne el nom. Tepejilote: cor d’una palmera (Maíz de montaña en Náhuatl). Agua saborizada, pulque, café negro, arroz con leche, champurrado, alote blanco, avena…

Pico de gallo: salsa-amanida amb tomàquet, ceba, chile serrano, limon (llima), oli oliva, sal

Champurrado: bebida chocolate espessada con harina de maíz.
Atole blanco: beguda de blat de moro blanc
Chilate: beguda d’arròs i cacao
Pulque: beguda d’agave lleugerament alcohòlica

Lectures:

El vértigo horizontal, Juan Villoro
Canasta de cuentos mexicanos, Bruno Traven
Las enseñanzas de don Juan, Carlos Castaneda
Pedro Páramo, Juan Rulfo
El laberinto de la soledad, Octavio Paz
Oaxaca stories in cloth, Eric Mindling
The food of Oaxaca, Alejandro Ruiz
Diaries of Oaxaca, Oliver Sacks
Everyone who is gone is here, Jonathan Blitzer
Los niños perdidos, Valeria Luiselli
A visit to Don Octavio, Sybille Bedford
Temporada de huracanes, Fernanda Melchor
Viva Mexico, Charles Flandrau
Lost in Oaxaca, Jessica Winters Mireles

Banda sonora

Putumayo world hour music, 5 Mayo epsiode

El diari

Normalment, guardo els textos que escric a l’estat de whatsapp. Aquest cop però, les notes del diari són també els textos que vaig compartir amb l’Hatuey, el meu amfitrió a Mèxic. Casa seva va ser el camp basede l’estada a Mèxic, on vaig entrar i sortir com si fos casa meva. Així em va fer sentir. La casa té una energia que m’atrapa. I l’Hatuey és generós. Molt generós.

Ha estat un viatge on la bicicleta ha sigut una part del viatge. Altres d’igual importància han estat els dies a casa de l’Hatuey, i l’escapada d’una setmana a Hondures, on la família ha passat el desembre, per a conviure amb en (i la familia d’en) Jhoiner, que ha viatjat des de la Xina. La família estesa al complet.

…

Al lado de este hermoso árbol he plantado la tienda. Poco antes de llegar a Villa Nicolás Zapata. Hoy dormiré profundo, con el placer de notar las piernas doloridas.

Hasta aquí llegué hoy. El Popo acercándose poco a poco, todo el día dominando el paisaje. Dejo la subida fuerte para mañana por la mañana. Tarde de descanso.
La idea es dormir mañana en Huejotzingo. Hotel, ducha y recarga de móvil.

Día intenso. 20 km de subida para llegar a 3700m. Día frío. Y ya en Huejotzingo, chiles chipotles navideños rellenos de queso. Ducha caliente y ahora toca siesta.

La cronica del día desde Huamantla: Sin duda la mejor vista del día. Una habitación con vistas. Después se ha tapado. Creo he tenido suerte de que fuera navidad. Primera parte bordeando Puebla, pueblos industriales sin interés, pero hoy desiertos. Después circumvalando el Malinche, una hermosa carretera entre bosques, con muchísima gente haciendo bbq. Y Huamantla ni tan mal. Centro muy cuidado y semi peatonalizado. Muy agradable para pasear.

Y al quinto día, como dijo el chaman en el temezcal, se fueron las nubes. Y el sol, por fin, calentó. Dejé el Malinche atrás y me acerqué al Orizaba.
Y en el hostal de Tlachichuca, me hablaron de la energía del volcán. Y mi cuerpo me pedía parar. Así que reservo para dos noches y a absorber la energía del volcán.

Fascinat amb els moles (un guisat espès i contundent). Avui el pueblano, a base de chiles (ancho, mulato, pasilla y chipotle), xocolata amarga, fruits secs, espècies, ceba i jitomate. A fuego lento.

Tarda molt agradable amb tres alpinistes en un dels refugis de la zona de l’Orizaba (el més alt de Mèxic), copat per excursionistes guiats que intentaran el cim aquesta nit.

Assoleixo el punt més alt de la ruta a 3900m. Per davant, 3300m de baixada en 80km

Al vespre, festival de danses. El ritme i el zapateado m’atrapen. Un gran dia

Canvi radical de paisatge. Verdor tropical on el plàtan, el cafè i els cítrics són els reis.

Acabo el dia gaudint de grans cafès a Zongolica, acompanyat d’una ciclista local amb qui he acabat l’etapa.

L’Ameyalli em convida a fer una volta per a conèixer la zona. Surt una circular de nivell i 2200m de desnivell. Un gran últim dia de l’any. Gràcies per tant Ameyalli

Somiar costa poc. Realitzar-los no té preu. Bon 2025

I de cop, Oaxaca capital.

La lectura és part dels meus viatges. Dels que he triat jo, em quedo amb Everyone who is gone is here. Dels que m’ha recomanat l’Hatuey per entendre Mèxic, em quedo amb Las enseñanzas de don Juan. I si, segueixo pedalant

Me encanta pedalear como manera de conocer maneras de vida. Y Méjico me está resultado super variado, mucho más de lo que cabía en mi imaginario. Que es ser mejicano? Tantas facciones distintas, cuantos climas y hábitats según altura y orientación hacia la humedad de los mares o el secano del altiplano.

No fue el mezcal, pero fue un lindo encuentro. Me ofrecieron un café con pan dulce para desayunar.
Duermo en Santiago Apoala. Acampado junto a unas cabañas. La idea es ir dirección Oaxaca siguiendo estas sierras por donde estoy pedaleando

Oaxaca capital se me acercó demasiado rápido, así que decidí continuar hacia el mar, y di por terminada la ruta en Zipolite (tanto aquí como en San Pedro del Pacífico un ambiente muy diferente al resto de la ruta… extranjero del lado yoga-meditativo en San Pedro, playa-lucir-mi-tipo-hipyie en Zipolite)

Buena honda en ambos lados pero diferente del Méjico que experimenté bajando hacia Orizaba, cruzando sierra negra y acercándome a la zona de pulque y mezcal de Ixcatlan.

Para mí gusto personal he transitado en general por zonas demasiado pobladas, lo que ha hecho que la ruta fuera muy senzilla en logística comida-agua-dormir. Ha sido un pedalear agradable pero en general he hechado en falta zonas más solitarias.

El final es brutal, de los bosques madereros a 2900 al trópico y selva a los 500m (pueblos y comunidades muy lindas) para finalizar en una vegetación más seca al acercarse a la costa. Me encantó este final.

Y al final llegó el final. Última pedalada, plana i sufocant fins a Puerto Escondido, on embalo la bici i passo una tarda de platja, esperant el bus nocturn que em tornarà a Mèxic.