Gàmbia i Senegal

Previatge

Desembre 2010: Ja està decidit. Hem buscat un destí “aprop” i on faci calor al febrer. Creïble o no, hi ha vol directe de Barcelona a Banjul, capital de Gàmbia (consultant bibliografia, tot buscant-ne l’explicació, resulta que després de Marroc, Senegal i Gàmbia són les nacionalitats Africanes més habituals a Catalunya, amb uns 15.000 membres de cada país vivint entre nosaltres. I si Gàmbia te 1.500.000, es que l’1% dels Gambians viuen a Catalunya!).

Repetim la fórmula de la Índia el 2010, jo i vaig un mes, i en Jordi i va els últims 12 dies.
Un cop comprat el bitllet, i vist que tema visats queda resolt (Gàmbia l’expedeix al mateix aeroport, Senegal no en demana), queda comprar el mapa i repassar les necessitats mèdiques. És el primer cop que viatjaré a l’Àfrica Sub-Sahariana, i li hem de dedicar el respecte que es mereix.

Viatge

El viatge s’ha acabat. Un poc més de 4 setmanes, pedalant entre Gàmbia i Senegal.
Una primera part hem va dur pel Nord de Senegal, fins a Saint Louis. Una segona ruta, ja amb en Jordi, ens va permetre descobrir Gàmbia i un tast del sud de Senegal,Casamance. Un passeig per Àfrica, que ha generat un munt de preguntes i dubtes sense resposta, d’un lloc on no hi ha auto suficiència en el menjar, on hi ha més ong que turistes però no queda clar què fan (ni les ong ni els turistes), on la gent sembla sana però molts pensen en marxar, un lloc on els horts es reguen a galledes, on la llenya és escassa però mètode habitual de cuinar, on els ases són part necessària en la vida diària, on molts comerciants són forans (sobretot mauritans), on sembla que no hi hagi indústria, on hi ha mòbils però no càmeres de fer fotos…. Unes poques fotos, n’he fet poques i forçant-me, repassant-les trobo que falta la gent.

La ruta començava a Brikama, ciutat de Gàmbia. Les raons són logístiques: hi ha vol directe de Barcelona a Banjul, capital de Gàmbia, i portàvem el contacte d’una casa d’hostes de Brikama, d’un parella catalano-Gambiana. Així que ens van recollir a l’aeroport, i casa seva va servir de base on deixar les caixes de transport.

Desprès de 2 dies de petites sortides entre Brikama i les platges, tiro amunt cap a Banjul, creuar el riu Gàmbia amb el ferry, tirar cap a la frontera, i fer nit poc desprès, a Tabakouta. La ruta segueix ruta, i fent nits a Foundiougne, N’Dangane i M’Bour. Aqui deixo la bici ien transport públic entro a Dakar, on hi paso dues nits. De nou en bici, i desde M’bour, faig cap al Nord, passant per Thies, Tivouane (de casualitat enganxo la festa religiosa del Gamou) i tot dret cap a Saint Louis.
La baixada la faig pel mateix cami fins a Louga, i d’aqui a Ourak, Touba, M’Backe, Diourbel i Kaolack. Tot seguint la N4, torno a Gambia, entrant ara per Farafeni. D’aqui faig per la riba nord cap a Barra, i Ferry altre cop a Banjul. Després de visitar banjul, carretera de la costa i cap a Brikama.

Torno a l’inici, i espero a que arribi en Jordi. Amb ell entrem Gàmbia endins per la ribera Sud, tot seguint la carretera cap a Soma i la continuem just fins a Kudang. D’aqui agafem una pista que ens porta cap a Kuntaur (on tornem a travessar el riu Gàmbia). Fem 2 nits aquí, i aprofitem per a pedalar cap a JanJanbureh i a Wasu, a veure un monument patrimoni de la humanitat. De nou en ruta fins a Farafeni, on l’endemà agafem un cotxe cap a Barra, creuar ferry i de nou a Brikama.

Els 2 últims dies lloguem un transport per fer una petita visita a Casamance. Molts controls militars, ens acaben de convèncer, que tot i ser la part mes famosa de Senegal, no haguéssim disfrutat pedalant per aqui.

Un mes de viatge. Uns 2.000 km en bicicleta. Un munt de records per sempre.

Bibliografia

Poc hem agafat aquest cop: La Lonely planet de la zona, i un mapa escala 1:550.000, ambdòs han fet el seu servei.

(Le Joola, d’Ismael Lo), dedicada a les víctimes del Joola, un ferry que en enfonsar-se, va causar més de 1.800 morts el 2002.

Tornar a Inici