De Girona a coll de Maians

2020 ha estat marcat pel Covid. 2 mesos tancats a casa. Així que ens han deixat sortir a respirar, no he parat.

Podia ser a coll de Maians o a qualssevol altre lloc.

Sortir a peu des de casa cap als cims del Ripollès, enllaçant punts emblemàtics, buscant algunes zones noves, fent alguns recorreguts que tenia pendents… La tenda i el menjar a la motxilla, i pa’l monte.

Coll de Maians ha estat el punt més allunyat de Girona al que he anat. Un coll prop de Montrgrony, amb unes vistes magnífiques del Pedraforca i el Cadí.

Carrego menjar per a 5 dies (re-aprovisio a Ribes de Freser) amb un esbós de la ruta, que he anat modificant i adaptant en “descobrir” nous llocs a visitar o forçat per la persistència de la pluja.

El resum sintètic: Girona, Sant Gregori (última aigua fina a Amer), balcó de Sant Roc*, Amer (últim comerç fins a Gombreny), El Far*, santuari de la Salut, Pla d’Ayats*, Santuari de Cabrera, serra dels Llancers, coll de Bracons, Puigsacalm*, Pla Traver, Serra* i castell de Milany, Llaés i les seves gorgues*, la farga de Babié, Sant Sadurní de Sovelles, les Lloses*, Santa Maria de Matamala, coll de Fajaneral, Gombreny, Montgrony, coll de Maians*, coll de Coma Ermada*, Campelles, Ribes de Freser, Pardines, collada Verda*, coll de Pal, colònia Estabanell, Sant Pau de Seguries, via romana* a la vall d’en Bas, Olot, la fageda* d’en Jordà, Santa Maria de Finestres*, Golany, Rocacorba, la carena* a Canet d’Adri, Talaià i Girona. Han sortit 245km i +9.000m de desnivell positiu, 7 dies complerts.

Nits a el Far, prop del Puigsacalm, passat la farga de Babié (coll de l’Empriu), coll de Maians, poc abans de la colònia Estabanell (aquest sense interès però forçat per l’aiguat) i al refugi de Santa Maria de Finestres.

A la ruta hi ha de tot, des de pista i algun tram de carretera a corriols, camins molt poc fresats i de navegació complicada, alguna mini grimpada i tota la resta entremig. Aquesta primavera ha plogut MOLT, i hi ha aigua a per tot, mínim m’he descalçat una dotzena de vegades per a creuar rieres i rius i els peus han anat xops la meitat de la ruta, l’herba i el sòl carregats d’aigua.

Un bon mapa del pirineu i la xarxa d’itinerannia, dues bones eines per planificar i disfrutar amb seguretat del territori.