Previatge
Geòrgia, una petita república al sud del Caucas. Independent desde principis dels 90, i amb uns últims anys molt convulsos. L’última guerra, amb Rússia, va ser just fa 4 anys, l’Agost de 2008, i des d’aleshores, dues regions reclamades per Geòrgia (Abkazia i Òssetia del Sud), són de facto estats separats, controlats per Rússia. Hi vaig estar fent esquí de muntanya el 2007, al Mont Kazbek Tres circumstàncies coincidents en el temps ens van portar a decidir el destí. En Pere hem va comentar que els bitllets ja no eren tan cars com al 2007, Via facebook vàrem «conèixer» un elaborador de vi de Geòrgia, i la Laura reclamava un destí així. Vàrem comprar els bitllets i via en Michael, que havíem conegut fa anys no massa lluny de Geòrgia, aconseguírem un parell de contactes més. Pocs dies abans de marxar reservàvem allotjament per a la primera nit i compràvem la Lonely Planet corresponent.
Viatge
Un pais on les patates fregides són sempre patates fregides, serà sempre un gran pais. Que duri. Un pais on els tomàquets fan gust de tomàquet, on qualsevol cosa que demanis a un restaurant, la preparen al moment, on el vi i la cervesa són beguda de benvinguda, on l’aiguardent (chacha) és present fins i tot en l’esmorzar. un pais de gent amable, un pais de gent soferta que ha sofert. Una gent orgullosa de ser d’on
- Tiblisi: que et vinguin a recollir a l’aeroport és un plaer poc habitual. Que et duguin a dinar a una datcha a les afores, és la millor manera de començar el viatge. Carn a la brasa, vi i chacha.
- Borjomi – Likani: Un poble estil Rus, famòs per la seva aigua. Porta d’entrada a un parc natural inmens.
- Vardzia: Antiga ciutat troglodita, penjada en un caient de muntanya. lloc de repòs absolut quan els turistes l’abandonen. Quina bona decisió fer-hi nit un parell de dies.
- Batumi: Clima tropical, verd fins al mar, plujes torrencials, humitat altísima, aigua de mar molt calenta. El lloc preferit per als georgians per anar de vacances.
- Zugdidi: On vàrem passar més calor. on vàrem trobar el millor restaurant.
- Svaneti – Mestia: Caucas a tope, glaceres, pics nevats, cuina casolana en un entorn d’alta muntanya.
- Kutaisi – Parada tècnica en el nostre viatge. Mercat interesant.
- Gori: Ciutat on va nèixer Stalin. Curiós museu de l’època Soviètica, exaltant el «Generalisimus»
- Mshketa: Antiga capital. Catedral. Punt de partida a Chandaki, a la bodega d’en Iago
- Telavi: Capital de Kakhetia, l’àrea vinícola per excel.lència. Que acabin ja les obres!
- Signaghi: poble massa «recuperat», sembla un parc temàtic. Entorn agradble. Bodega de Pheasant tears
- David Gargeti: Espectacular. Monestirs troglodites en un paisatge inmens i desèrtic.
- Tiblisi: Una última passejada. Vino Undergrown. Despedida de la Sofico i en Iura, amb vi i chacha. Dormim la mona a l’avió que ens torna a casa.
Les fotos a gfotos
Bibliografia
- Un buen lugar para morir, Wojciech Jagielski, ed Debate, Barcelona 2008
- Georgia, Armenia and Azerbaijan, Lonely Planet, London 2012