M’agrada menjar bé. Però quan viatjo ho faig sense fogonet.
Menjar en ruta
El kit de cuina és una cullereta de postres, una mini navalla i un parell de bosses zip.
Amb això preparo un menú bàsic: cereals per esmorzar i fideus instantanis per sopar. Durant el dia, pa, formatge, embotit, galetes, fruita, fruits secs,…
Cuinar en ruta obliga a simplificar les receptes i la varietat dels ingredients. I al final de tant simple, prefereixo no cuinar.
En dies que acabes la jornada cansat, quan fa fred, quan plou, agraeixo posar-me dins el sac de dormir i menjar dins la tenda. Em sembla més pràctic i plaent que estar escalfant aigua amb el fogonet a l’exterior.
El preu, està clar, és menjar fred.
A mi em compensa: un sistema lleuger i simple de gestionar, no necessites fogonet ni buscar el seu combustible, ni oli o complements, ni olles ni estris de neteja….
A més aquest sistema, predisposa a parar a restaurants en ruta, a dependre de la cuina local per a menjar calent. Facilita conèixer què menjen, on mengen, quan mengen… Força a dependre del que està disponible en el lloc que visites.
Especialment pedalant, a pocs llocs passo més d’un parell de dies sense poder parar a menjar calent. L’habitual és poder-ho fer cada dia.
Cuinar, ho deixo per quan sóc a casa. Menjar i beure bé al voltant d’una taula és un plaer.
El mateix per al cafè, el vi, la xocolata, els formatges o d’altres aliments que m’encanten
Si no el trobo en ruta, en puc prescindir sense cap problema. Per són plaer o ritual, no necessitat.
Menjar a casa
M’agrada cuinar i durant uns anys, vaig estar molt posat en menjar i beure bé. Molt bé.
Uns anys intensos de cuina, de mercats, de nous productes, noves elaboraciions. De grans dinars compartits amb gent interessant.
Amb en Sergi, la Laura i la Marta, vàrem documentar durant anys molta d’aquella activitat, una època, en que la meva felicitat va girar intensament al voltant d’una cuina i una taula: bon menjar, bon vi, bona companyia.
Vàrem compartir taula amb molts elaboradors de vi, i amb provedors de peix, formatge, carn…. ells aportaven el vi o la matèria prima. Nosaltres fèiem la cuina. Una festa d’esforç i gaudir compartit. Van ser uns anys de ritme frenètic, de gaudir i de felicitat.
Les Torrasses
L’arxiu d’aquells anys resta a la memòria, i en un blog que manteniem, de nou per a no oblidar:
El blog de les Torrasses
Compartir cuina amb elaboradors que comparteixen producte. Una fórmula tan simple com potent.
Amb els anys hem baixat el ritme. Però continuem liant-la regularment. Sols o en companyia de bons amics. Passar un parell de dies entre mercat i cuina amb en Sergi, per muntar una festa on el vi, el menjar i la bona companyia són protaginistes, ens continua donant plaer.