La diagonale du vide – La traversée de la France Hyper-Rurale

Una bonica ruta per carreteres petites que travessa França de nord a sud.

Tota la informació a la web dels creadors, que inclou el track.

Introducció

Vaig conèixer aquesta ruta mentre estàvem fent la travessa de l’Ardèche. A causa del mal temps, vam decidir fer nit a una gite d’etape i allà vàrem coincidir amb un senyor que estava fent aquesta ruta. Tornat a casa, vaig buscar i guardar la informació, per a si algun dia tenia una bicicleta de carretera (aquest any a la feina han canviat la flota de bicicletes, i n’he pogut adquirir una quasi regalada).

La idea de la ruta, és buscar les carreteres més petites i tranquil·les possibles, tot travessant França de nord a sud per les zones més rurals i menys poblades (seguint aquesta idea, fa uns anys em vaig decidir una cosa similar a Espanya, 6 setmanes fent la volta a l’Espanya vacía).

Planificació

És la primera vegada que faig una ruta amb bicicleta de carretera, i ja que aquesta és lleugera i la faig un calorós mes de juliol, decideixo fer-la amb menys equipatge que mai (prescindeixo de les sabates de recanvi, l’anorac, el cangur i els pantalons llargs). La llista detallada aquí.

  • Per simplificar la logística, començo des de la part Belga de la frontera Francesa (Marbehan, avió fins a Charleroi i tren fins a punt d’inici). Sortint de casa al matí, començo a pedalar a les 3 de la tarda.
  • Una ruta que faig en 14 dies (incloent-hi els desplaçaments a casa a inici i final) fins a Perpinyà. La ruta original acaba a prop de Foix (Massat). Però els 14 dies de què disposava vàren donar pel que vàren donar, i per logística m’era molt més fàcil arribar a casa des de Perpinyà que des de Massat (a Saint Paul de Fenouillet deixo el trac oficial i en 40 km més de bici estic a l’estació de tren de Perpinyà).
  • Dormo 3 nits en càmping, la resta faig acampada lliure. En la ruta hi ha molts boscos on acampar discretament, i en un parell d’ocasions vaig acampar en llocs espectaculars.
  • He passat moltes gites d’etape, chambres d’hotes i alguns hotels, així que suposo que amb una bona planificació es pot fer sense tenda.
  • No és necessari carregar massa menjar. Cada dia passo per pobles, cada dia passo per almenys una boulangerie i un petit supermercat o charcuterie.
  • Pocs pobles tenen fonts, però molts tenen lavabos públics on hi sol haver una aixeta amb aigua. En algunes ocasions, vaig demanar aigua en cases particulars. Les dues ampolles de la bici van ser suficients.

Les fotos

Impressions

M’ha agradat més del que em pensava. Mai havia fet ruta de carretera, i hi anava amb recança.

La ruta està ben dissenyada. Després d’uns primers dies força plans que se’m van fer una mica monòtons (però em van ajudar a agafar ritme), comencen els turons i les muntanyes, sempre amb desnivells sostinguts i de bon fer.

Trobar un bon lloc per acampar costa més que quan vas per pistes, a canvi travesses molts més pobles on aprovisionar de menjar o fer un plat calent.

La ruta també es podria plantejar amb menys km diaris en mode cicloturisme.

L’estat del whatsapp

Allò que comparteixo en ruta, i que m’agrada guardar per a recordar:

  • Arrenco a Marbehan, a la frontera Belga amb França.
    La idea és tornar a casa pedalat per carreteres de la france hyper rurel.
  • Carreteres petites que busquen els escenaris de la 1a guerra mundial.
    El formatger de Verdun tria: Barisien i Brie de Mesux.
  • Camps enormes separats per rouredes que donen la llenya per a passar l’hivern.
    Dia de turons i més turons. Plat du jour a Viille-sous-la-ferte.
  • Més llenya, més turons. O 40 km de canal de la Bourgogne per a reafirmar que no gaudeixo ni canals ni vies verdes 🤷🏽‍♂️.
    El Formatger de Montbard tria: Epoisses.
  • La millor etapa fins ara. Per fi, un amica de muntanya! Parc natural de Morvan.
    La formatgera de Precy-sous-thil ha triat: Saint Feliciane.
  • Crec que ja tinc la cadència de la ruta. Les cames j no es queixen tant. Començar a pedalar, fer parades per a comprar i menjar, trobar el lloc on acampar, una rutina que ja vaig assimilant. Les cames a penes es queixen.
    El formatger de Paray-le-Monial ha triat: Comte.
  • Els pobles, no cal dir-ho, mooolt francesos. I els francesos, pràcticament m’ignoren. Serà la meva pinta, serà el meu nivell de francès. Serà que són així.
    La formatgera de Pont de celles ha triat un cabra i un ovella locals.
  • Els altiplans de l’Auvergne, plantacions d’avet i camps de farratge per a les vaques. De la seva llet en surten un munt de grans formatges en aquesta zona.
    Entre ells el que ha triat avui la formatgera de Saint Germain l’Herm: Salers.
  • Agafes el dia amb ganes. El temps i el paisatge t’acompanyen. Les cames i el cap tiren, la bici flota i els km volen. Avui ha passat, tot travessant el massis central a l’ardeche. I m’he sentit feliç.
    A Monsatier-sur-Gazielle ja no m’he pogut aguantar de veure’l tan sovint, així que avui trio jo: Paté de campagne.
  • Fa uns anys vàrem compartir un vespre amb un senyor entranyable. Nosaltres fèiem la travessa en BTT de l’ardeche. Ell feia i me la vaig apuntar. Avui he passat de nou per Loubaresse, el poblet on vàrem coincidir, tal qual com si aquell senyor entranyable encara hi fos.
    Ahhh!, I la formatgera de Villefort ha triat: Ovella de Lozere.
  • No podràs dir que no t’avisen 😄😅 .
    La formatgera de Fondamente ha triat: Blau de la formatgeria (del poble) de Labadie.
  • Em sorprèn, per verd, el Plateau de Gihaumard, per sobre Carcassonne.
    El formatge d’avui, poc local, però només podia triar clàssics francesos: Saint Nectaire.
  • Deixo el track de la ruta a San Pau de Fenouillet i acabo poc després a Perpinyà. 14 dies no donen per a més.
    13 de bici, 1 de viatge, 3 nits de càmping, 10 d’acampada lliure. 11 formatges tastats. 400 € gastats (200 de transport, 180 de menjar, 20 d’allotjament). 1 roda punxada.

El track

El que jo he fet, i que he deixat penjat a wikiloc, és una versió de l’original, que es pot trobar a la pàgina web dels creadors.