Una setmana de sol i calor que ens obliga a buscar l’ombra dels roures (la més frondosa a Galícia) per a fer la migdiada de rigor i evitar la calor més forta. Últim dia seguint el Camino Portuguès: més gent i bars en una etapa que en tota la resta de la ruta. Cadascú faci el que vulgui, però a nosaltres ens interessa més aquella Galícia on NO passa el camino.
Sestas baixo o carballo
Amb en Jordi hem fet una sortida de cicloturisme anual des del 2009, en què ens vàrem conèixer en un viatge al Marroc. Jo vaig fallar el 2016, i no la vàrem fer els dos anys de Covid. Quan em va trucar per a veure si la fèiem, ell va proposar el destí, i jo vaig proposar de fer-la els dos sols, tal com vàrem fer els primers anys. Em venia de gust pedalar i xerrar sense pressa. Em venia de gust no haver de planificar massa.
Ens surten 7 dies complets, dormint en hostals cada nit (Vilalba, Fontsagrada, Monasterio de Samos, Castro Caldelas, Porqueirós, Ponte de Lima).
Fontsagrada té fama per les pulperías, i a Porqueirós ens delecten amb un chuletón de vaca madurada. El pitjor del menjar, un parell de menús del pelegrino.
En fer de A Coruña a Vigo fa que creuem quasi tots els Caminos (el de la Costa, el primitivo, el francès, el de la plata i el Portugués). 4 de les 6 nits hem dormit en llocs on passa el camino. L’únic on hem tingut problemes de trobar allotjament va ser al camino francès (després de trucar a 10 hostals a Triacastela, desistim i acabem al Monasterio de Samos, 10 km més endavant on trobem un allotjament).
Una ruta de cicloturisme, 95% d’asfalt, de mitjana uns 75 km diaris i 1500 m de desnivell, una volta per la Galícia interior, verda, rural, i florida com només ho està al mes de maig.
(transport de bici: a l’anada embalada en una capsa de cartó que abandonem a l’aeroport de A Coruña. A la tornada, fem servir film retràctil d’embolicar palets, que comprem en l’últim poble gran abans d’arribar a l’aeroport protegint els elements fràgils amb una mica de cartó. Sovint necessitem una mica de persuasió en el moment de facturar, però fins ara, sempre ens n’hem sortit. Gràcies a aquest sistema, podem fer rutes lineals en comptes de circulars.
Diuen que a Galícia plou uns 150 dies l’any. A nosaltres no ens n’ha tocat cap. 7 dies de sol i calor, que ens ha obligat (o ens ha permès) buscar l’ombra dels roures per a fer una migdiada cada dia.
El track
Penjat a wikiloc
Les fotos
Penjades a google photos
