Una de les meves millors rutes en bicicleta. Per la varietat dels paisatges, pel ben dissenyat que està l’itinerari, per la varietat dels terrenys pels quals es pedala (carreteres, pistes en molt variats estats de conservació i alguns corriols) o s’arrossega la bici, i per l’experiència humana. 40 dies d’hospitalitat pedalant de Kutaisi a Erevan (Geòrgia i Armènia).

Una ruta per Geòrgia i Armènia.

La idea és unir dos itineraris creats per la gent de bikepacking.com (un a Geòrgia, l’altre a Armènia). Sobre la seva base, he muntat algunes alternatives de les quals comenten, més alguna altra per a evitar les ciutats grans. Una molt bona font d’inspiració i d’informació és la pàgina caucasus-trekking.com.

Així que m’enduc un munt de dades en forma d’itineraris per a tenir opcions i alternatives en funció del temps i les ganes.

Entro a Geòrgia per Kutaisi en un vol directe des de Barcelona el 4 de juliol. Arriba a primera hora de la tarda. La idea és començar a pedalar allà mateix. La tornada és des d’Erevan el 16 d’agost.

Aquí, la llista del que m’enduc.

Les fotos

El resum de la ruta

M’han sortit 40 dies de Kutaisi a Erevan. 1900km i 55.000m de desnivell acumulat.

Juliol m’ha semblat un mes ideal per a fer el tram de Geòrgia, molt bon temps, molt poca pluja, els camins on hi ha fang, aquest està sec i dur, calor als punts baixos que exigien parar unes hores al migdia, temperatura molt agradable en les parts altes de la ruta (on es passa la majoria de dies de la ruta).

Els primers dies d’agost han funcionat bé al tram que vaig fer d’Armènia. La calor forta i el secarral, no apareixen fins que no deixo la ruta i baixo cap a Erevan.

Svaneti: Surto pedalant de l’aeroport de Kutaisi, i enllaço amb l’itinerari original a Jvari. Etapes d’asfalt fins a Mestia (D’aquí a Ushguli un tram espectacular, amb algun corriol i els primers hike-a-bike). Svaneti és una bona introducció a la ruta i a Geòrgia (pendents progressius amb bastant d’asfalt, zona molt bonica de paisatge, la infraestructura turística és la més desenvolupada de tota la ruta). La baixada a Kutaisi és senzilla.

Vardzia-Paravani: S’hi entra pel coll de Sairme (dels 100 m de Kutaisi als 2300 m), la zona està dominada per les grans àrees de pastures en alçada. Pastors d’origen Armeni i Azerbaidjan, ovelles i els primers gossos, mastins que les defensen. Vardzia està enclotat en un congost que creuo per a enfilar-me de nou, ara cap a la zona del llac de Paravani. Zona més solitària i oberta, on comencen les interaccions amb els pastors.

Gori-Mtskhetha: Deixo les planúries herboses, per a entrar en una zona més verda i boscosa, amb més aigua, i amb unes pistes de pendents impossibles. Abans de la baixada final a Gori, deixo l’itinerari original, i tiro cap a l’est, buscant pistes que em mantinguin en les parts altes de les muntanes. Espectaculars vistes a l’horitzó de la serralada principal del Caucasus. Baixo a buscar una de les variants que suggereixen a la web de bikepacking.com (la que anomenen Tiblisi-Gori). La pista cap a Manglisi és molt dura en els seus primers 20 km. Una carretera abandonada que comença resseguint la vall, la majoria dels trams ja en hike-a-bike, amb infinitat d’encreuaments del riu. Arriba un moment que ja no saps si vas pel riu o per la pista. Després toca remuntar quasi 1000 metres, per una pista també abandonada fa temps, i a trams totalment colgats de vegetació (tot caminant). Arribo al cim esgotat físicament i mentalment. L’endemà faig uns 4 km més en condicions similars, fins que en un coll, trobo una pista de 4×4 en bon estat, que segueixo cap a Luli i Manglisi. D’aquí i per asfalt, faig un últim coll que em deixa a la zona de Mtskhetha.

Cap a Tusheti per la ruta més lenta: Segueixo fora d’itinerari. Faig una visita a la bodega d’en Iago, que vaig visitar amb la Laura just fa 10 anys. Busco la manera d’arribar a Juta evitant al màxim la Military Road cap a Stepasminda. Això implica un altre coll addicional (Gudamakari) que resulta un 50% pedalable amb bones vistes del Kazbeg. L’últim riu abans d’arribar a la carretera que puja a Juta baixa força ple, i cal extremar les precaucions per a creuar-lo (pont trencat). Per anar a Roshka des de Juta, la ruta a peu més habitual és pel coll de Chaukhi i els tres llacs de colors. L’altra opció és pel coll de Sadzele (300 m més baix). Del poc que trobo a internet, uns que es van fer enrere en el coll de Chaukhi, uns que van creuar pel de Sadzele. Amb aquesta informació, opto per aquest últim (700 m de desnivell de hike-a-bike). Abans del coll, on acaba la carretera, hi ha un campament de la policia de fronteres, on m’expedeixen el permís per a moure’m per aquesta zona fronterera amb Rússia (me’l fan ja fins a Omalo, a Tusheti). A Roshka, torno a agafar l’itinerari original.

Khevsureti-Tusheti: La carretera a Shatili m’ha encantat, l’entrada a Tusheti pel coll d’Atsunta, encara més. Són 1.800 metres de desnivell que s’han de fer tots arrossegant la bicicleta. La divideixo en dos dies, dormint a uns 3000 m, i deixo la pujada final al pas per a l’endemà. La baixada cap al primer poble habitat de Tusheti, Girevi, a poc a poc es va fent més i més pedalable. Fer la carena divisòria de les dues valls de Tusheti també implica uns bons trams d’arrossegar la bici, però les vistes o compensen de sobres. Ja al fons de la vall, cal travessar de nou un riu sense pont (el segon i últim en què he de buscar una estona el millor lloc per a creuar-lo). D’aquí a Omalo i la sortida de Tusheti pel coll d’Abano, un gaudir. I el festival final: 2400 m de descens per una pist infinita. Ja molt a prop de Telavi, on acaba a part Georgiana de la Caucasus Corssing, m’acosto a la vall de Pankisi, on habita una comunitat musulmana d’origen Txetxè.

Enllaç a Armenia: La gent de bikepacking.com suggereix un enllaç des de Tiblisi. Em busco la vida des de Telavi. Bastant d’asfalt, però amb poc tràfic (excepte uns 15Km), ja em va bé l’asfalt, que a la vall de Tiblisi fa molta calor, i com més de pressa millor. Busco la frontera d’Akhkerpi, la més petita de les 4 que la web del govern Georgià diu que està oberta. Però en arribar-hi em deneguen el pas. Baixo cap a la més propera (Sadakhlo), i per carretera vaig fins a Alvaerdi, per on passa l’itinerari de la part Armènia de la Caucassus Crossing (la meva idea era empalmar a Privolnoye).

Alaverdi-Sevan: Segueixo l’itinerari, zones altes de pastures, l’hospitalitat dels pastors desborda (cafès, dinars, formatges a la motxilla, jo corresponc amb galetes, pastes i caramels…). Pel camí trenco la llanta del darrere: he de desmuntar el fre v-brake del darrere, baixar la pressió de la roda i pedalar molt suaument a partir d’ara (arreglar-ho vol dir anar a a Yerevan i trobar algú que em faci una roda nova pel Rohloff… crec que tardaria 4 o 5 dies dels 9 que em queden). Descanso un parell de dies a Dilijan.

Muntanyes de Geghama: Donat l’estat de la roda i el temps que em queda, decideixo que aquesta serà l’última zona que faré. Altiplans herbosos en una zona volcànica, on cal gestionar bé l’aigua, molts pastors amb qui comparteixo cafès i galetes, una festa que dura tot el dia, on maten un xai per a una barbacoa, una excursió apeu al punt culminant del massís, el volcà Azhdhak, 3597 m. Abans de que la ruta baixi cap a Martuni, deixo el track de backpaking.com i enfilo cap a Erevan via Garni. Una última nit hospitalària, un últim dia de carretera. 20 km abans d’Erevan, la llanta rebenta i diu prou. Un noi que s’atura a la carretera s’ofereix a portar-me fins a Erevan, on passo els últims 3 dies abans del vol cap a casa.

(Per un resum del dia a dia, mira més avall el que compartia amb amics i coneguts durant la ruta via whatsapp)

Les impressions finals

Genial. Crec que és de les millors experiències que he tingut mai amb bicicleta.

Geòrgia m’encanta (era la meva 4a visita al país, 1a amb bici), la ruta que vaig seguir molt ben dissenyada i exigent, molt variada en paisatges.

Per la varietat dels paisatges, pel ben dissenyat que està l’itinerari, per la varietat dels terrenys pels quals es pedala (carreteres, pistes en molt variats estats de conservació i alguns corriols) o s’arrossega la bici, i per l’experiència humana. Espectacular el nivell d’hospitalitat i d’interacció amb la gent que habita la ruta. Tot i que hi anava predisposat, m’ha impressionat la quantitat de nits que m’han ofert dormir, fer un àpat, un cafè, o venir de lluny a assegurar-se que sabia on anava i que no em faltava de res, de forma tan generosa i senzilla. Em va impactar.

Em sembla que cada vegada faré servir més el consell que vaig llegir fa un temps a Dervla Murphy, “les guies de viatge serveixen per saber on NO has de viatjar”.

Diccionari bàsic

CatalàGeorgiàArmeni
HolagamarjobaBarev
Adeunakhvamdists’tesut’yun
GràciesmadlobaShnorhakalut’yun
Papurihats’
Formatgeq’velipanir
Aiguats’q’aliJur

Lectures

  • All Lara’s wars, Wojciech Jagielski, relat periodístic de la vida de la Lara, o com la geopolítica pot arribar a afectar la vida personal.
  • Un buen lugar para morir, historias del Cáucaso, Wojciech Jagielski, del mateix autor, centrat en el convuls procés d’independència de Geòrgia.
  • Georgia Diary: A Chronicle of War and Political Chaos in the Post-Soviet Caucasus, Thomas Goltz , temàtica similar a l’anterior, relat més personal d’un altre bon periodista.
  • For the Love of Wine, Alice Feiring, on es fa valdre el mètode tradicional Georgià de fer vi, a través dels seus protagonistes.
  • Caucasian Paths: Khevsureti, Polish Aid project, resum etnogràfic d’aquest poble del Caucas, per on passa la ruta.
  • Let Our Fame Be Great, Oliver Bullough, una història més convencional del Caucas
  • The Caucasus: An introduction, Thomas de Waal

El track seguit

Aquesta NO és la versió “oficial” de la Caucasus Crossing (l’original la pots trobar a bikepacking.com). Aquesta és la meva versió de la ruta, que majoritàriament segueix l’original, amb algunes petites variacions i una de gran en la part central de la ruta a Geòrgia.

L’estat del whatsapp

En l’estat diari del whatsapp és on he compartit el dia a dia del viatge amb els amics i coneguts. Rellegir-los em transporta de nou al viatge. Així que me’ls guardo:

Sortir pedalant de l’aeroport és el més còmode quan es va en bicicleta. De Kutaisi enfilaré cap a Svaneti. Si al primer dia només pedales dues hores, en les que una dona et convida a passar a casa per un cafè, un grup d’amics et convida a pa, formatge (i segurament massa vi), i acabes passant la primera nit convidat a casa d’un Georgià… Saps que has escollit el millor destí.
+CaucasusCrossingDia1

Kilòmetres per Valls molt fèrtils i habitades, per a aproximar-se al Caucasus, que domina l’horitzó.
+CaucasusCrossingDia2

Llarga vall la que dona accés a Svaneti. De les planes als boscos i, a poc a poc, els cims nevats. I molta, molta aigua.
+CaucasusCrossingDia3

Segur que avui haurà estat un dels millors dies de tota la ruta. Bon temps, panorama espectacular, exigent a nivell físic, amb una mica de tot (inclòs un llarg corriol, i és clar, un bon tram d’arrossegar) i sublim descens al fons de la vall on en una corba de la carretera, un cafè obert em prepara l’àpat del dia. Molt feliç. +CaucasusCrossingDia4

Últim dia a l’alt Svaneti. Més llarg del previst fins a Ushguli (per culpa d’una esllavissada), poble que passa per ser un dels més alts d’Europa. Un últim esforç cap al coll de Zagaro que dona accés a la vall inferior d’Svaneti. Per davant 2000 m de baixada, que aturo a Mele, el primer poble on puc fer l’àpat del dia. (Les torres de defensa, són la imatge més característica de l’alt Svaneti).
+CaucasusCrossingDia5

Deixo Svaneti. Deixo el gringo trail… I en el primer poble que paro, en Giorgio (8 anys a Espanya, perfecte castellà) em convida a dinar a casa seva. A la tarda assistim a la inauguració de la piscina d’estiu: mitja hora de retroexcavadora removent els còdols del riu i tots a l’aigua. En acabar, bici al poble del costat, a casa la seva àvia on avui soparem i dormirem.
El turisme és la monetització de l’hospitalitat.
+CaucasusCrossingDia6

Avui dormiré a casa de l’Artur. “Para a fer una cervesa”, “queda’t a dormir si vols”, convido als meus amics a sopar. Gran vetllada on he hagut de surfejar la fina línia entre la moderació i no faltar l’educació en el consum de chacha. L’Artur treballa a l’aeroport, la seva dona està treballant a Itàlia, en el temps lliure està recuperant la casa familiar del poble, on avui dormiré. De bici una ruta bonica riu avall fins a Kutaisi, la segona ciutat del país. A la tarda he encarat el següent tram de la ruta… El primer coll està a 2300 m (i Kutaisi a 100 ;-( +CaucasusCrossingDia7

El dia més solitari. 45 km de pujada per boscos que canvien a mesura que es guanya alçada… fins a desaparèixer. D’una xafogor tropical a una boira pixanera, ventosa i gelada al Coll.
Quasi a dalt, xerro amb una parella en un 4×4 full equip. Cadascú té el seu mitjà ideal de viatjar. +Labellailabestia
Després baixada de 1000 metres per a xalar. +CaucasusCrossingDia8

Dia de calor. La ruta em porta cap a la frontera turca. Aquí ja estan en plena sega, l’herba domina el paisatge, que va groguejant. Acabo el dia en un mirador perfecte per sopar, mentre es va ponent el sol.
+CaucasusCrossingDia9

Gaudir pedalant per un altiplà herbós infinit, flotant sobre un mar de núvols. Ramats d’ovelles i els mastins que els defensen. En manada, acollonen, i vols que arribi JA el pastor.
Tarda de relax, higiene i bugada en una agradable guesthouse de Vardzia (on hi ha un monestir excavat a diversos nivells, en un espadat del congost).
+CaucasusCrossingDia10

El llac Paravani a 2000 m, és casa de pastors semi nòmades originaris d’Armènia i Azerbadjan. Els poc pobles del voltant, decrèpits i semi abandonats. Molts passen l’estiu en campaments a les planes altes, cuidant els ramats d’ovelles i vaques.
+CaucasusCrossingDia11

Després de 4 dies, canvi de paisatge. Deixo les planúries estepàries i entro en un entorn que m’és més proper. Tornen els boscos i els rius. I les pistes de pendents impossibles.
+CaucasusCrossingDia12

Matí espectacular. Bany de riu i migdiada recuperen cos i esperit. La sorpresa ve a la tarda: 14 km quasi tots a peu, per a superar 1000 m. Rebentat i orgullós arribo al cim, on planto la tenda.
+CaucasusCrossingDia13
(PD: tota l’etapa d’avui són variants no verificades que suggerien els creadors de la ruta per a evitar un tram sense massa interès ,😭)

Busques l’única font de tot el coll. Una colla est fent un diumenge de barbacoa. T’emboliquen a participar-hi, i en acabar, a dormir la mona casa d’un d’ells… En fi, Geòrgia
+CaucasusCrossingDia14

Dia de pedalar per terres baixes i caloroses de camí, de nou, cap a la serralada principal del Caucas. Cap a Tusheti per la via més lenta.
+CaucasusCrossingDia15
(Basílica de Tsilkani)

Tot el dia pujant. Assoleixo el Coll de Giludamakari amb llum de tarda. Al fons, el Kazbegi, el 5000 que vàrem pujar el 2007, amb el grup d’esquí de Vilafranca.
+CaucasusCrossingDia16

+bonustrack: acabo al dia amb aquest parell de pastors: piva, chacha, pa i formatge per sopar. Dormiré al seu campament.

Dels quatre colls de la ruta cap a Tusheti avui ha tocat el segon, un coll no pedalable. Matí d’arrossegar la bici fins als 3056 m. Zona molt pròxima a la frontera Russa (Chechenia), la policia de fronteres facilita un permís d’accés, on es descriu l’itinerari que faràs, i els dies de validesa.
Que bonic que és l’alfabet Georgià!!
+CaucasusCrossingDia17

Valls molt aïllades de la resta de Geòrgia i entre elles. Diuen que a Khevsureti, fins a principis del s. XX vivien pràcticament aïllats. Ara pocs i passen l’hivern. Pugen a l’estiu amb el bestiar i per un incipient turisme. A Shatili, la població principal, última connexió al mòbil.
+CaucasusCrossingDia18

Per a arribar a Tusheti, només queda un últim coll, Atsunta, a 3500 m. Començo a caminar a 1700. Acampo en l’últim replà herbós abans del coll, a uns 3000. Tarda de relaxació amb el Kazbeg ja ben llunyà.
+CaucasusCrossingDia19

Un últim esforç, i abans de les 9 soc al coll. Descens infinit, majoritàriament a peu. Circulo per una ruta popular, trobo uns quants estrangers que fan el trekking. Els locals es desplacen a cavall. Els pastors em venen formatge. A Giveri, el primer poble de la vall, molt cansat, faig nit en una guesthouse. Soc a Tusheti.
Em sé feliç.
+CaucasusCrossingDia20

Gran dia de vistes, resseguint una carena herbosa a quasi 3000 m que separa les dues valls principals de Tusheti. 2 pastors i 2 caminants. Amb tots comparteixo conversa, pa i formatge.
+CaucasusCrossingDia21

Pistes, pobles, gossos, pastors, algun bosc, vistes espectaculars, turistes en 4×4, a cavall, un helicòpter. Avui paro a cada moment. Vull guadir el lloc i el moment. Avui m’ho prenc amb calma. Tusheti s’ho val. Les cames o reclamen.
+CaucasusCrossingDia22

T’atures on havies previst. Just abans de la pujada final al coll que et traurà de Tusheti. Família menjant. Vine!!!! Bereno peix, pollastre i formatge. Txupitos de chacha. Viuen a Córdoba. Els fills són més andalusos que georgians. T’omplen la bossa de menjar i marxen cap a Tusheti. Busques un lloc on acampar. Família en un semicamió amb dues vaques al darrere. Vine!!! Les filles parlen perfecte anglès. Chacha, amanida, hamburgueses, pa i fideus amb verdures. Una mica més de menjar a la meva bossa i marxen cap a Tusheti.
Planto la tenda. I dins del sac escric aquestes ratlles per a no oblidar.
Geòrgia m’agrada. Viatjar sol en bicicleta m’agrada. S’entén el perquè? Doncs això.
+CaucasusCrossingDia23

Arribo al coll. Música al màxim. La Dagi, 26 anys, bon anglès, ha decidit que en comptes de passar l’estiu a la casa familiar de Tusheti, el passarà la coll a 2800. Amb una furgoneta, una tenda i un generador ha muntat un cafè. A més de cafè: galetes, formatge de casa i vi del celler on treballa la resta de l’any. El futur de Geòrgia.
Després 2400 m de baixada i al final, el primer asfalt en 8 dies. A reveure Tusheti. Acabo a Telavi, on he quedat amb la Marta de Figueres i en Jaume.
+CaucasusCrossingDia24

Apartament a Telavi. Rentadora. Dutxa calenta. Dormir en un llit. Restaurant amb terrassa. Capuccino i pastes per esmorzar. Luxes urbans compartits amb la Marta i en Jaume.
Descans, recuperació i molt de bla, bla, bla en català.
A la tarda, bicicleta fins al coll de Gombori.
+CaucasusCrossingDia25

La Sophiko és una pintora que ens varen presentar el 2012. Avui passo el dia amb ella i la resta de la família: en Yura, el Sandro i cinc gossos. Han canviat Tiblisi per Verona, un petit poble on s’han fet casa nova i estudi.
Sembla que les coses li van millor que l’últim cop que la vaig veure. Que bé!!
Demà ja pedalarem.
+CaucasusCrossingDia26

Em venia de gust agrair tanta hospitalitat. La de la Sophiko, que vol una pàgina web, però pensant en totes les persones que m’he trobat pel camí. Tot a punt amb una simple presentació. Falta que ella defineixi el contingut.
A la tarda, agafo de nou la bicicleta. Baixar a la plana, polsosa i calenta. Aprofito fins a l’últim bri de llum. Com més avanci, més ràpid tornaré a les altures.
+CaucasusCrossingDia27
SofiaVarazi.com

El pas fronterer pel qual volia entrar a Armènia, està tancat als estrangers. Molt bon rotllo, però no em deixen passar. Els sap greu, i amb una de les seves pick-ups, m’acosten al pas fronterer que si és obert, amb parades a comprar formatge i prunes incloses.
Comiat de Geòrgia estil Georgià.
+CaucasusCrossingDia28

+bonustrack L’hospitalitat d’Armènia promet. Passaré la primera nit a casa de l’Arsen. Peix a la brasa prop del riu

Finalment tiro pal monte. Superades les fagedes, els cims de vaques dominen el paisatge. I amb ells, els pastors i la seva hospitalitat. A la tarda decideixo plantar la tenda a la carena malgrat la poca aigua que em queda. Gaudir.
+CaucasusCrossingDia29

+bonustrack amb l’Anna i en Mamikon compartim pastes i cafè i insisteixen a regalar-me un formatge filat. Poc després l’André em fa passar a sopar a casa seva. Nivell de pastors.

Dels dies durs. L’etapa no deixa agafar ritme. Un no parar de pujar i baixar de la bici, exigències del precari estat de les pistes i camins. Un petit gorg al pic del migdia, i una pastora oferint-me unes torrijas que acabava de fer per als seus fills i nebots, m’alegren el dia. Tots proven la bicicleta i poc després, tan bon punt trobo aigua, acampo.
+CaucasusCrossingDia30

La Lisa és russa. A dos mesos de començar la guerra es va quedar sense feina a la multinacional on treballava. Va decidir marxar. Fa dos mesos que teletreballa des de la guesthouse on m’allotjo, a Dilijan. Sopo amb ella i una parella d’amics també emigrats. Ella Ucraïnesa, ell doble nacionalitat Ucraïnesa/Russa. Treballaven a Sant Petersburg d’on van marxar només esclatar la guerra.
Joves en estat de xoc emocional intentant reorganitzar una vida que ja tenien encarrilada. Armènia és un país de trànsit. I jo, de vacances. Convido al sopar.
+CaucasusCrossingDia31

Dia de repòs: higiene, bugada, manteniment de la bicicleta, menjar molt i dormir més. I per sopar, barbacoa amb la Lisa i una parella Iraniana. Els habitants d’avui de la guesthouse.
+CaucasusCrossingDia32

Una pista molt maca entre boscos de faig i roures em torna als 2000 m. Ja per sobre la línia dels arbres, el llac Sevan, enorme “mar interior” d’Armènia. Dino calent i compro menjar per quatre dies abans d’anar a buscar un indret tranquil on plantar la tenda.
+CaucasusCrossingDia33

Em meravella veure com canvia el paisatge cada pocs dies. Entro en unes planúries volcàniques. Segadors fins a 2500 m, vaquers per sobre. Acampo a 3000 m a la vora del llac Aknalich, on per fi, trobo aigua i dos grups de francesos: uns en 4×4, uns en bici.
+CaucasusCrossingDia34

+bonustrack apareix al galop, per saber qui soc i assegurar-se de què sé on vaig. M’omple les dues cantimplores, accepta les meves galetes, es fuma una cigarreta, diu adeu i s’esfuma.

Costa triar una foto: amb 4×4 a cap al ramat. Triar un xai. Baixar-lo a casa. Degollar-lo, pelar-lo, buidar-lo. I ja net, tallar-lo al gust del qui paga. A partir d’aquí, una barbacoa que s’allarga fins que es pon el sol.
+CaucasusCrossingDia35

+bonustrack Al matí, esmorzo amb les dues dones de la família, mentre una va fent mantega amb la llet acabada de munyir.

Dia de valls molt habitades a l’estiu. Després d’un parell de cafès en campaments de pastors, trobo la tranquil·litat absoluta als peus de l’Azhdahat, el volcà més alt de la zona.
+CaucasusCrossingDia36

Dia de caminar. Faig cim. Volcà Azhdahat. 3597 m. El punt més alt de la ruta. Bany matinal al llac del cràter, protegit del vent i amb un sol quasi agradable. A migdia de nou a la bici, plans immensos per sobre dels 3000 m. Quan trobo aigua, planto la tenda.
+CaucasusCrossingDia37

Últim dia a les altures. La boira baixa juga a dificultar-me seguir les pistes.
A migdia, deixo la ruta que seguia, i enfoco cap a Erevan, Capital d’Armènia. Destí final.
+CaucasusCrossingDia38

Baixes una mica, i tot és secarral. Paro en un petit oasi. Un riu, una font, ombra generosa. Un lloc perfecte per a passar l’última nit de viatge abans d’arribar a Erevan.
+CaucasusCrossingDia39

+bonustrack. Però serà que no. En “Manuel” passa per allà i insisteix que he d’anar a dormir a casa seva. Sopem a la fresca. No hi ha millor manera d’acabar aquest viatge. (Mentre esmorzo, ell escura la cervesa que queda d’ahir)

Fa 6 dies es va trencar la llanta del darrere. Desmuntant el fre i pedalant delicadament, he anat tirant. Avui ha rebentat tot. Al res de seguir caminant, para en Hrayr (saxofonista), s’ofereix a dur-me a Erevan, on arribem al so de Camarón i Paco de Lucía.
El viatge s’ha acabat. Sobren 3 dies que passaré a Erevan. La matinada del dimarts volo cap a BCN.
+CaucasusCrossingDia40 i últim

Les dades de la ruta: de Kutaisi a Erevan (Geòrgia / Armènia) versionant la “Caucasus Crossing” de bikepacking.com: 40 dies, 1.900 km, 55.000 m de desnivell acumulat (uns 80 km i 8.000 m de desnivell han sigut caminant arrossegant la bicicleta). 25 nits dormint en tenda, 9 convidat a cases de locals, 5 d’hostal en ruta + 4 en hostal a Erevan. Despesa de 1.100 € (550 bitllets d’avió, 550 menjar i dormir). Una llanta destrossada, 2 jocs de pastilles de frens (un 3r era necessari), cap punxada.
+CaucasusCrossing

Les duess cites que més m’han vingut al cap en aquesta ruta:
“La esencia de la civilización consiste en ir más allá de la línea del horizonte para sumergirse en lo desconocido, establecer lazos y relaciones, en descubrir la mejor forma de convivir con nosotros mismos y con otras personas”
— Bettany Hughes (autora de “Estambul: La ciudad de los tres nombres”)
“To really enjoy travel, you need to be alone”
— Dervla Murphy (autora de “Full Tilt: Ireland to India with a Bicycle”, de 1963!) Una dona que recomanava llegir les guies de viatge per a saber on NO s’ha d’anar.
+CaucasusCrossing