Quan volto pel món, ho solc fer sense fogonet. El kit de cuina és una cullera, una mini navalla i un parell de bsosses zip.
Amb això preparo un menú bàsic: els cereals per esmorzar i els fideus instantanis per a sopar. Durant el dia, pa, formatge, galetes, fruita, fruits secs,…
Cuinar en ruta obliga a simplificar les receptes i la varietat dels ingredients. I al final, de tant simple, prefereixo no cuinar-ho. En dies que acabes la jornada cansat, o quan fa fred o plou, menjar dins la tenda, abrigat dins el sac, m’és més pràctic i plaent que estar escalfant aigua amb el fogonet a l’exterior.
El preu, està clar, és menjar fred.
A mi em compensa: un sistema lleuger i simple de gestionar, no necesites fogonet ni buscar el seu combustible, ni oli o complements, ni olles ni estris de neteja…. i a més, predisposa a parar a restaurants en ruta, a dependre de la cuina local per a menjar calent. Força a coneixer-la i tastar-la. Força a dependre del que està disponible en el lloc que visites.
Per molt remota que sigui la ruta, especialment pedalant, a pocs llocs passen més d’un parell de dies sense poder parar a menjar calent. L’habitual és poder-ho fer cada dia.
Les Torrasses
Cuinar, ho deixo per a quan estic a casa.
A casa disposo de l’espai, el temps, els estris i els proveïdors d’aliments necessaris. No entenc el vi sense el menjar. Ni menjar sense vi. Menjar i beure bé al voltant d’una taula és un plaer.
El mateix per al cafè, el vi, la xocolata o d’altres plaers similars… m’encanten, però si no el trobo en ruta, en puc prescindir temporalment sense cap problema. Per mi és més plaer i ritual que necessitat.
Exemples del que cuinem, del que bevem i amb qui ho fem, els vàrem documentar durant uns anys, en que la meva felicitat va girar molt intensament al voltant d’una bona taula: bon menjar, bon vi, bona companyia.
Vàrem compartir taula amb molts elaboradors de vi, i amb força provedors de peix, formatge, carn…. ells aportaven el vi o la matèria prima. Nosaltres fèiem la cuina. Una festa d’esforç i gaudir compartit.
Van ser uns anys de ritme frenètic, de gaudir i de felicitat. L’arxiu d’aquells anys resta a la memòria, i en un blog que manteniem, de nou per a no oblidar:
el blog de les Torrasses
Compartir cuina amb elaboradors que comparteixen vi. Una fòrmula tan simple com potent.
Amb els anys em baixat el ritme. Però continuem liant-la regularment. Sols o en companyia de bons amics elaboradors. Passar un parell de dies entre mercat i cuina amb en Sergi, per muntar una festa on el vi i el menjar són protaginistes, ens continua donant plaer.
I de tant en tant, busquem temps per a seguir compartint aquesta felicitat compartida.