Teruel – Montañas Vacías

Montanasa vacias teruel mural

Montañas Vacías – Pueblos vivos.

Tinc ganes de pedalar, dormir al ras i escoltar el silenci. Montañas vacías es un nom prou suggerent i no queda massa lluny de casa. Començo a pedalar desde Nonasp fins a Teruel, on comença la ruta. Un cop acabada, surto fins a Sagunt seguint la via verde Ojos negros.

Montañas Vacías es una ruta molt ben dissenyada per un Teruelense, variada, entretinguda, i força rodadora (el creador porta i te en ment una bici de gravel).

montanas vacias pinedes infinites ciclisme

Una ruta circular de 700km i 14000m de desnivell. A mi hem surten 10 dies, n’afegeixo 3 per davant fent una aproximació a Teruel desde Nonasp, i 2 per darrere sortint de Teruel per la via verda fins a Sagunt (que fan un totaql de 1050km i 19000m).

La logística molt simple, Nonasp i Sagunt tenen tren directe a Barcelona.

  • Total la info, i molt ben treballada a la web https://montanasvacias.com/
  • La idea que porto en el GPS (que acabo adaptant lleugerament en el tram fins a Teruel:

Han sortit 15 dies, inclosos els trasllats. De l’1 al 15 d’Agost. Calor al migdia que hem gestionat buscant una bona ombra (amb una font o una gorga quan ha estat possible) entre 1 i 4 de la tarda. A canvi vespres infinits i nits al ras meravelloses (12 nits de les 14). A montañas vacías trobar un bon lloc on acampar es senzill i gratificant, i pobles més vius que mai, amb tota l’activitat extra que aporten els estiuejants.

L’aigua no es un problema. Hi ha moltes fonts. Amb una mica de planificació, n’hi va haver prou amb 2 bidonets a la bici.

Una ruta que permet conèixer bé la zona. Boscos infinits, molta aigua, pobles aïllats i mal comunicats, venedors ambulants, botiguetes que tenen tot el bàsic i necesari, bars que són centres sociasls de la vida del poble, que no sempre preparen menjar, però que quan ho fan, és de primera. Vilatants curiosos i xerraires.

N’he compartit 6 dies amb en Xavi. N’he disfruta el silenci i les nits estelades. Molt recomanable.

El material, el mateix que a Ecuador, a excepció de la roba d’abric que no ha calgut. La disposició a la bici diferent, poso tenda a manillar i tota la roba a la motxilla del portapaquets. La raó del canvi es per a quan plou, la tenda va així separada, i es pot muntar sense haver de tocar la resta. Però aqui no ha plogut…. així que queda pendent d’evaluar. El que si que millora és la convivència del que porto al manillar amb el cablejat de frens i canvi. Menys volum davant, menys problemes.