India Hyderabad


If you reject the food, ignore the customs, fear the religion and avoid the people, you might better stay at home.


James Michener

Previatge

Poca cosa es pot dir del pre-viatge. Vaig decidir el destí en funció del preu del bitllet d’avió. Dels 3 millors preus que vaig trobar, aquest destí és el que hem venia més de gust.

A la bici només li falta la bossa del manillar
  • El visat , car però fàcil de gestionar.
  • La visita al centre de vacunacions internacionals, i repàs a fons del botiquín.
  • Comprar un mapa i els capítols de la Lonely del estats que possiblement visitaré.
  • Marcar al mapa els llocs que destaca la guia, i a partir d’aquí imaginar possibles recorreguts.
  • Repassar la bicicleta (he posat pneumàtics més prims, doncs farè molta carretera schwalbe marathon XR)
  • Repassar la llista de material. Molt similar a la de la Transandalus. Lleuger, amb estris d’acampada (tenda-sac-aïllant) i sense estris de cuinar (a excepció d’una navalla multi-ús i una cullera)
  • Lligar amb en Jordi dates, doncs s’apunta a una part de la ruta.

Viatge

Postal 1

Andrha Pradesh es un estat de 90 milions d’habitants, del que mai havia sentit parlar. Això m’ajuda a entendre que a la majoria de gent, “espanya”, amb la meitat d’habitants, no li digui res. Europa els hi sona una mica mes, per ells seria mes fàcil si fos d’amèrica, allà on la majoria emigren.

La hospitalitat índia arriba  ser esgotadora. Cada pocs kilòmetres algú et convida a parar, fer un te, o carregar d’aigua. al vespre es fa difícil dormir a la tenda, doncs sol aparèixer algú que no ho permet, i acabes dormint a casa seva (al pati com tots, doncs fa moltíssima calor), sopant i esmorzant amb ells i xerrant mes o menys segons el seu nivell d’angles, doncs el meu Telgu es limita a dir hola, després de 5 dies.

Tots els veïns passen a veure l’astronauta que ha aterrat al poble, amb una curiositat gens dissimulada, tant se val si t’estàs rentant les dents, menjant, descansant o intentant fer una becaina.

Una india rural, amb carros de bous, sega manual, que aprofiten el pas dels camions a la carretera per separar el gra de la palla, amb molta aigua al subsòl, pous a cada entrada de poble, on les dones cada mati s’aprovisionen d’aigua (i jo cada pocs kilòmetres).

He baixat cap al sud, des-de Hyderabad, direcció a Bangalore (encara uns 120 km mes al sud), ara cap a l’est, on en 2-3 dies, espero estar en una zona una mica muntanyosa, i tant de bo menys calorosa, aquí al migdia es com estar al mes d’agost a la plana de Lleida, i buscar un lloc on fer una migdiada es de rigorosa necessitat.

Hem quedo amb la imatge d’ahir a la nit, acampat al pati de l’escola, quan un indi en perfecte angles m’obliga a desplantar i anar a dormir a casa seva. Acaba d’arribar de Londres, i avui hi ha festa amb els amics a casa seva. Els acompanyo en un parell de cubates, després hem retiro, estic esgotat i tinc tota una habitació per a mi sol, dormiré sense sentir-me observat, després d’una dutxa en la intimitat.

Avui he arribat al primer poble que la guia ressenya. Es nota el canvi: hi ha hotels, restaurants, botigues de souvenirs i cafès internet. Crec que sabre apreciar-los. Avui toca descans.

Passeu-ho bé.

Postal 2

Només havia vist plantacions de cafè una vegada. En aproximar-t’hi sembla talment un bosc. La planta del cafè necessita una alçada determinada, una humitat i calor altes amb poc sol. Això s’aconsegueix plantant el cafè sota de grans arbres que li donen ombra.

Aixo m’explicava l’encarregat d’una de les plantacions (estancias) mentre hem deixava probar el seu cafe. La recolecció es fa totalment manual, i es pasa una i altre vegada per la planta per anar recollint els grans que ja estan al punt.

Ha estat un plaer recorrer aquestes petites carreteres ombrejades, boscoses i amb abundant aigua, un canvi radical de la plana assolellada que havia estat recorrent fins ara. A mes per fi hi han hagut pujades interminables hi he pogut gastar una mica de pastilla de fre en llargs descensos.

Cap a la meitat del dia d’avui he entrat en una reserva natural. Boscos de veritat ! La Índia es un gran camp agrícola, on tota la terra esta conreada, vist el que he vist fins ara, sembla que les úniques zones que no son agrícoles, son aquests petits parcs naturals.

Just abans d’arribar a les plantacions de cafè, vaig parar a un poble Tibetà. Quan els Xinesos van envair el Tibet, La Índia els va donar 1200 hectàrees de terres en un poble perdut de la ma de deu.

Els Tibetans hi han muntat una universitat, on hi estudien uns 7000 joves vinguts de països budistes. L’estudiant del Buthan que m’ho explica  esta a 3er curs dels 9 que passarà aquí estudiant Filosofia.

Continuo agraint que la gent xapurregi l’anglès, a l’estat de Karnataka, on ara estic, parlen el Canara, i després de 5 dies, he aprés a dir hola i gracies.

Fins aviat.

Postal 3

Si la guia avisa de que el menjar d’Andra Pradesh es picant, alerta! A les grans ciutats hi ha una oferta considerable, i sempre es pot triar.

Als pobles més petits, l’única font d’aprovisionament sol ser una petita barraca de fusta (petita vol dir de 1×1,5 m aprox), on segons la zona pot ser que vengui des de només xuxeries en els pobles mes bàsics, a potser un te dolc amb llet que tenen preparat en un termo, unes galetes deshidratades, i pujant de categoria entraria en las que ja tenen begudes.

A l’escala més bàsica, unes gasoses que, barrejades amb el suc d’una llima i molt de sucre entren super bé, després vindria les que tenen coca-coles i similars, i el màxim, aigua envasada (que només consumin els turistes i els indis de ciutat).

A mi les que mes m’agraden son les que a mes, i degut a que ara es temporada venen cocos (per beure i després menjar la mica de polpa, plàtans i síndria a talls (tot i que s’ha de vigilar que no t’hi posin pebre per sobre, els i encanta el picant).

De totes maneres solc parar en quasi totes, ni que sigui per a reposar una mica mentre faig una tasseta de te (tamany xupito o menys).  A poblacions mes grans, ja hi ha un mercat mes formal, on la fruita hi es abundant, i l’oferta de menjar es abundant.

Els pobles no tenen aigua corrent, així que tots els pobles tenen fonts on manxant, fas pujar l’aigua del subsòl, pastilla durant mitja hora, i aigua apta per al consum (ja calenta en aquesta mitja hora). Tot el dia es veu gent amunt i avall, carregant aigua de la font o feixos de llenya per a la cuina.

Per a menjar mes consistentment, hi ha els hotels (i perquè li diuen hotel al restaurant?), on normalment menu unic es el Thalis, en una plata una pila d’arros i 4 o 5 bols petits amb diferents verdures mes o menys picants i 2 bols d’un iogurt líquid que, barrejat amb l’arros fan de postres.

Un es renta les mans abans de començar, fa servir la ma dreta de forquilla i en acabar, es torna a rentar les mans.

He provat la carn, però la pobra manera de cuinar-la i lo difícil que resulta mantenir la cadena de fred en un país on les tallades de corrent son constants (quasi tots els hotels i botigues tenen generadors elèctrics) ha fet que hem torni un quasi vegetaria.

L’alcohol es de consum habitual, tot i que es troba a pocs llocs. Cervesa i whisky solen ser les úniques opcions possibles.

El dormir ha estat sempre correcte. Apart de les nits en tenda, les habitacions solen estar en un estat de neteja suficient i amb un bon ventilador que ajuda a passar la calor i espantar els mosquits, amb lavabo tipus forat a terra i aixeta (o alguns amb  dutxa) per a rentar-se. Només en 2 llocs perduts, vaig fer servir el sac de dormir per a no tocar els llençols de dubtós color….

La majoria de pobles per els que passo (no així a les ciutats) les cases no solen tenir lavabo, així que la gent, cubell de plàstic en ma, surt del poble cap als camps propers a fer les seves necessitats, sobretot als matins, son una corrua la gent que ve i va del lavabo, així com jo vaig entrant o sortint del poble.

El paper de vàter no es fa servir, d’aquí el “don’t shake my left hand” amb que en John va titular el seu llibre on narra un viatge per l’Índia i el Nepal. Tot plegat molt ecològic, adob natural per al camp i sense papers que generarien piles de residus.

A la Índia rural li queda molt de camí per a recorre. Ara ja a Hyderabad de nou on demà arriba en Jordi, per a fer junts el final del viatge. Les ciutats son una altre Índia.
Salut a tots,

Postal 4

El dia 19 va arribar en Jordi. Amb 10 dies per endavant varem triar una zona muntanyosa a l’est de Hyderabad, que acaben pràcticament a mar.

L’única informació que tenim son 10 línies de la Lonely Planet, referida a Araku, un poble de muntanya, on hi habiten varies tribus (destí final del nostre periple per les muntanyes) i un mapa a escala 1:1.200.000
Busquem les carreteres mes petites.

En l’últim poble on trobem allotjament durant 3 dies, quasi es riuen de nosaltres quan els expliquem per on volem passar. La meitat del cami diuen, es correcte, però a partir de Gurtedu, hi ha una mala pista no practicable per vehicles de 4 rodes.

Encetem el dia un xic preocupats, enmig d’alta vegetació, que es va esclarint a mesura que avança el dia. La gent es de faccions diferents, i els pobles per on passem molt mes humils, molta casa-barraca de fusta i sostre de fullam.

A Gurtedu ens rep l’única persona que parla angles, el director de l’escola, que ens convida a dinar i ens mostra les instil·lacions. Ens comenta que mes enllà, el govern ha desistit de convertir la pista en carretera, després de que un atac de maoistes els hi cremes la maquinaria amb la que estaven treballant.

Ens explica també que la gent amb arcs i sagetes que hem vist per la carretera el fan servir per a caçar … Tirem endavant per una mala pista i uns paisatges molt rurals. Passem pel costat de dues retroexcavadores calcinades i després d’uns 20 km, la pista millora i anem tenint mostres de que anem tornant a la Índia.

El poble on arribem, per on passa una carretera ja asfaltada, es molt petit i sense allotjament o 16 km de baixada en direcció contraria a la que volem seguir demà, o 5 de pujada fins a un temple en la bona direcció. Mengem i carreguem aigua i fem els 5 km de pujada ja de nit.

Al temple, i després d’una dutxa, compartim espai amb una peregrina sonada, una llum que no s’apaga, un parell de ratolins que es volen endur el menjar de la sonada, i uns altaveus que comencen a sonar a les 5 del mati.

Comença la zona de muntanya, coll rere coll, anem guanyant alçada, a mitja tarda i ja de cami al nostre destí d’avui, trobem una barrera que talla el pas, unes dones exigeixen unes rupies als conductors abans de deixar-los passar. Això i uns homes amb llances que hi ha pocs metres després, ens tornen a posar nerviosos, però sense cap mes contratemps i per valls cada cop mes altes arribem al poble on dormirem.

Tampoc hi ha allotjament. Sopem i ens preparem per plantar la tenda al pati de l’escola. Ningú parla anglès, però preguntem on ens podem dutxar a l’únic veí que s’apropa a veure’ns. Ens acompanya al riu, i pocs metres riu amunt una doll d’aigua, que tot el poble fa servir de dutxa solitaria a aquesta hora.

Ja més persones, l’home ens prepara uns chapatis a casa seva i poc després, tornem a l’escola a dormir.

L’endemà, i ja en l’etapa que ens dura a Araku, passem una vintena mes de barreres, sempre amb dones i nens demanant unes rupies. Això no pot ser extorsió, i preguntant, resulta que es la setmana d’un festival d’estiu de les tribus que habiten a la zona. I durant 6 dies posen aquestes barreres per a finançar-les. Al final del viatge n’haurem passat 60 o 70, però dos occidentals en bicicleta imposen molt per aquestes contrades, i aconseguim passar-ne  la majoria sense pagar sense problemes.

A Araku tornem a dormir en un llit i a sopar un plat d’arròs. De baixada cap a la costa, ja final del viatge visitem unes coves i passem l’ultima nit en alçada en el Jungle Bells Resort, disfrutant de tot un privilegi aquí a la Índia: el silenci.

Avui es el dia de reserva que ens havíem guardat i que no hem necessitat, una mica de turisme a 35 graus de temperatura, per a matar les hores que falten per a agafar l’avio, que en poques hores ens tornarà a la nostra realitat.

Una abraçada i fins ben aviat.

Bibliografia

  • VS Naipul, India, Ed. Debate, Madrid2002
  • Mapa de la India a escala 1:1.200.000
  • Descripció somera de la ruta seguida. 2 Itineraris des de hyderabad. itineraris, un cap al Sud-Oest, L’altre a les muntanyes de l’est, prop del Mar. Esquema a google maps